Publicitat
Publicitat

La gran evasió

Aviat es commemoraran els setanta anys de la fugida de 76 oficials aliats de l'Stalag Luft III durant la II Guerra Mundial, un episodi que es va dur a la gran pantalla amb el títol de La gran evasió . Si som sincers haurem de convenir que The great escape és un film farcit d'errors històrics i concessions a la productora. Per exemple: encara que costi de creure, en l'episodi real no es va escapar ni un presoner nord-americà. Uns dies abans de la fugida, quan el túnel ja estava llest, els alemanys van traslladar tots els presos d'aquella nacionalitat a un altre camp. Ara bé, la pel·lícula es va fer amb capital americà, així que entre els evadits hi figuren actors americans que fan el paper d'oficials americans. Però què dimoni, amb tots els seus postissos i defectes The great escape va marcar la infància de la meva generació. Qui no recorda la immortal seqüència de Steve McQueen saltant filferrades amb una BMW nazi? De fet, McQueen, un enamorat de les motos, només va consentir actuar si es rodava aquella escena. I ara la gran pregunta: què espera el FC Barcelona per evadir-se de la lliga de futbol espanyola?

Com que no sóc un gran entusiasta dels esports és possible que tingui una mirada distanciada de la passió del hooligan . Per això em permeto observar que ni els mateixos barcelonistes entenen l'abast monstruós, la tragèdia total del que ha passat aquesta Lliga. L'actual Barça és el millor equip de tots els temps. Un prodigi, un fenomen únic. I malgrat aquesta absoluta superioritat futbolística, ètica i estètica, qui s'acaba enduent el títol és el Madrid més repulsiu, brut i mesquí de la història. D'altra banda, la derrota del Barça ens permet descobrir un fenomen mediàtic: que no tenim el dret a no saber. És a dir, per molt que vostè no vulgui escoltar res relacionat amb el Madrid, per molt que no vulgui veure res relacionat amb el Madrid, veurà i escoltarà. Tots els mitjans, totes les emissores en parlen. Viuríem a la cabana arborícola de Tarzan, en un iglú o a la columna d'algun sant estilita, i pel mòbil ens apareixeria la cara de Sergio Sauca o de qualsevol altre presentador impresentable: " Madrid, justísimo vencedor... " Només una afició com la barcelonista, capaç de suportar l'insuportable, pot contemplar el que està passant amb la seva habitual mirada de vaca. Quan se n'atiparan? Em sembla que no ho volen entendre: Espanya tendeix al Madrid exactament de la mateixa manera que l'Univers a l'entropia. A Espanya hi ha un equip, el Madrid, i punt. I en el fons és lògic que les institucions espanyoles ajudin un equip espanyol, espanyolíssim, enfront d'un altre que prefereix la senyera a la rojigualda . El Barça, aquest Barça triomfant, és un parèntesi. Un parèntesi tan excels que durava massa. S'ha decretat que s'acabés i punt final.

Els enemics del sobiranisme al·leguen que una lliga catalana seria massa petita per acollir un club tan gran com el FC Barcelona. Jo replicaria amb dues preguntes igualment insidioses. La primera: com es podria entendre una lliga espanyola sense el Barça? I dues, i més important per als interessos barcelonistes: quina lliga de tot el món no voldria tenir entre els seus equips el FC Barcelona? Quina prefereixen? ¿La francesa, la italiana? Jo em quedaria amb l'anglesa. Si ho pensem bé tot serien avantatges. En primer lloc Anglaterra és el bressol del futbol, el Barça podria fer el seu joc. A Anglaterra encara no es practica la insídia de convertir els camps de futbol en camps de patates i així impedir que l'adversari desplegui el seu talent. En segon lloc, i molt important, el futbol tornaria a ser el que ha de ser, un esport d'onze contra onze, i no aquesta guerra simbòlica Barcelona-Madrid que a diferència de les guerres reals -oh, Senyor, quina maledicció- no s'acaba mai. I en quart lloc: imaginin-se una lliga sense Ases ni Marcas , Ronaldos ni Ronceros, Pepes ni Mous. Mourinho va entrenar un equip anglès, en efecte, i la gran diferència és que allà mai no va tenir el poder que a Espanya li regalen. En fi, si hi entengués d'eines socials ja hauria iniciat un hashtag d'aquests que es digués #barçapremierleague, o alguna cosa així. Els ho asseguro: més d'un tremolaria.

Els fugits de l'Stalag Luft III van oferir al món una gran lliçó: quan ets en un lloc on és impossible abatre la injustícia el que has de fer és anar-te'n. ¿Però saben el més penós de tot? Que si el Barça intentés marxar de la lliga espanyola tots els poders, espanyols, catalans i de més enllà, alçarien una filferrada tan alta que ni Steve McQueen amb la Harley més potent seria capaç de saltar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT