06/05/2011

El gran salt enrere

4 min

La Xina està exercint la repressió més dura de les dues últimes dècades contra la llibertat de pensament i, per això, he pensat que durant aquesta visita podria escriure alguna cosa sobre una dona, Cheng Jianping, que és a la presó per culpa d'un missatge al Twitter.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La van arrestar a la tardor, el dia que s'havia de casar, per enviar a través del Twitter un missatge sarcàstic amb les paraules "a l'atac, joves aïrats". El govern, que té molt poc sentit de l'humor, l'ha condemnat a un any en un camp de treballs forçats. Així doncs, vaig intentar entrevistar el seu promès, Hua Chunhui, però resulta que l'han arrestat fa poc i també l'han ficat a la presó. Així van ara las coses a la Xina. Les mesures repressives del govern, que s'estenen pel país minant el prodigiós creixement del país, són les més dures des que el 1989 es va sufocar el moviment democràtic de la plaça de Tiananmen.

Per què? Per molt sorprenent que ens pugui semblar, al govern li preocupa la possibilitat que la Xina segueixi els passos d'Egipte o Tunísia si no hi ha una intervenció immediata i contundent de les forces de seguretat.

"És evident que tenen por que aquí passi el mateix", em va dir un amic xinès amb lligams familiars i professionals amb alts dirigents. Un membre de la família d'un altre dirigent xinès ho va expressar així: "Estan morts de por. Per això apliquen mà dura."

Un altre alt funcionari em va dir, però, que el politburó va interioritzar una lliçó bàsica del moviment de Tiananmen: és fonamental sufocar les protestes de seguida, abans no agafin empenta. Diu que, des del punt de vista de la Xina, l'error que han comès els dictadors d'Egipte i Tunísia ha estat el d'actuar massa tard i amb poca contundència.

També hi té un paper la paranoia. Alguns líders xinesos creuen que els Estats Units promouen un moviment per enderrocar el govern. Chen Jiping, un alt funcionari, expressava aquest temor quan fa poc prevenia contra "forces occidentals hostils que ens volen occidentalitzar i dividir". Fins i tot van bloquejar durant un temps el blog de l'ambaixador nord-americà Jon Huntsman Jr., que està a punt de deixar el càrrec.

La veritat és que les diferències amb Egipte i Tunísia són profundes. Els dirigents xinesos potser són tan dèspotes i corruptes com els del Pròxim Orient, però són molt més competents. Han gestionat unes millores sorprenents pel que fa a nivell de vida, educació, sanitat i infraestructures. Però no em vull precipitar, aquest serà el tema de la meva pròxima columna.

Potser un altre motiu per a les mesures repressives són els nervis d'alguns davant la renovació de càrrecs de l'any vinent. Es preveu que Hu Jintao -que a mi em sembla el líder del Partit Comunista menys visionari des de Hua Guofeng, de finals de la dècada del 1970- deixarà el càrrec i serà substituït per Xi Jinping, l'actual vicepresident. Diuen que el pla és que Li Keqiang sigui el primer ministre, i Wang Qishan (potser el més competent de tots tres), vice-primer ministre.

Però hi ha empentes per col·locar-se en el millor lloc, en part perquè Hu és feble. Els alts funcionaris xinesos critiquen Hu amb notable franquesa, i diuen que entre els crítics hi ha alts comandaments militars i l'expresident Jiang Zemin. Les queixes tenen molt poc a veure amb la repressió contra els dissidents ("aquest és un problema insignificant per a ells", em van explicar), i molt amb el fet que Hu hagi congelat les reformes polítiques i econòmiques o hagi fet marxa enrere, i que hagi permès la pujada de la inflació i hagi perjudicat les relacions amb els EUA.

Pel que sembla, són molt els ciutadans del carrer que pensen el mateix. A la majoria de xinesos amb qui he parlat no els amoïnen gens els dissidents; les seves principals preocupacions són la inflació, la corrupció i una feina millor. A més, se senten més lliures en la seva vida quotidiana; mentre no li plantin cara, el govern els deixarà en pau gairebé sempre.

Malgrat tot, aquestes mesures repressives representen un gran salt enrere, i són especialment greus per dos motius.

En primer lloc, el govern està arrestant no sols dissidents i cristians, sinó també les seves famílies i fins i tot els seus advocats. En segon lloc, després d'un llarg període en què per norma general la policia torturava només presoners de classe obrera, però no intel·lectuals, ara les autoritats tornen a infringir tractes brutals a dissidents de coll blanc.

L'advocat Gao Zhisheng, que va ser detingut, explicava que l'havien apallissat i li havien aplicat l'electroxoc perquè havia representat cristians i dissidents. Es veu que, després d'un breu període de llibertat fa gairebé un any, el van tornar a arrestar, i ara ha desaparegut. A la Xina el verb desaparèixer s'ha tornat transitiu.

La repressió ha arribat fins a internet. La meva filla adolescent, que m'acompanya en aquest viatge, es queixa que a la Xina "tot està bloquejat". Vol dir que no es pot entrar al Facebook ni al YouTube, el Gmail i el cercador de Google funcionen només a estones, i ni tan sols pot accedir als deures de l'escola a través dels Google Documents.

Vet aquí un país que està arribant a la majoria d'edat, amb un creixement econòmic sense precedents al món, però que està espatllant aquests èxits amb una dura repressió. Per als que estimem la Xina i creiem en el seu futur és dolorós veure aquest salt enrere.

stats