Publicitat
Publicitat

Fi a la guerra del narcotràfic: legalitzar les drogues

La guerra contra el narcotràfic va de mal en pitjor a Mèxic. El mandat del president Felipe Calderón, que s'acosta al final (abandonarà el càrrec el desembre del 2012), deixarà un fosc llegat al seu successor.

Si les matances continuen a aquest ritme, a finals de l'any que ve hauran mort més mexicans a conseqüència de la violència del narcotràfic que nord-americans a la Guerra del Vietnam, en la qual el nombre total de víctimes va ser de 58.000.

Al final dels sis anys de mandat del president Calderón, s'hauran gastat més de 50.000 milions de dòlars en la guerra contra els càrtels de la droga.

La violència s'ha disparat des del 2008: homicidis, segrestos, extorsions i robatoris. Han augmentat vertiginosament les violacions dels drets humans, aque no paraven de baixar des dels anys noranta, alhora que els soldats mexicans recorren a recursos cada vegada més brutals, inclosa la tortura, en la batalla contra el narcotràfic. I el turisme s'està enfonsant a causa de l'espantosa imatge que projecta Mèxic a l'estranger.

Malgrat tots els patiments, la guerra contra el narcotràfic ha obtingut pocs èxits. Les dades oficials més recents sobre el volum de drogues confiscades -que reflecteixen la demanda del mercat- són desiguals: baixen la marihuana i l'heroïna, la cocaïna es manté estable i les metamfetamines pugen.

Alguns caps de càrtels han estat capturats o morts, però els autèntics peixos grossos continuen en llibertat: Juan José Esparragoza, El Azul; Vicente Carrillo Fuentes; Joaquín Guzmán Loera, El Chapo, i Ismael Zambada, El Mayo.

No és estrany, doncs, que la gent s'estigui cansant d'aquesta guerra. La majoria de mexicans segueixen donant suport a la política del govern en la lluita contra el narcotràfic i al paper que hi representa l'exèrcit, i rebutgen l'opció de pactar amb els càrtels. Però aquesta majoria s'està reduint a mesura que se succeeixen les atrocitats: fa poc van deixar 49 cadàvers al mig d'un cèntric carrer de Veracruz; 52 persones van morir en un incendi provocat en un casino de Monterrey, i es van trobar dos caps tallats en una carretera a prop de Ciutat de Mèxic.

Ara en un vídeo publicat a internet hi podem veure cinc homes emmascarats que afirmen pertànyer a una patrulla ciutadana que ha pres la determinació d'exterminar el càrtel de Los Zetas. No és sorprenent que diversos personatges mexicans hagin començat a plantejar alternatives a la fracassada guerra de Calderón contra el narcotràfic.

Els expresidents Ernesto Zedillo i Vicente Fox s'han pronunciat a favor d'algun tipus de legalització de les drogues. Carlos Fuentes, el novel·lista més important del país, i els editors de tres prestigioses revistes mensuals mexicanes -Este País, Letras Libres i Nexos- també han fet un crida a favor de la legalització.

I ara s'ha afegit al debat Carlos Slim, el magnat de les telecomunicacions que té fama de ser l'home més ric del món. El mes passat, en una entrevista per a la publicació digital The Daily Beast, li van preguntar: "¿La legalització de les drogues ajudaria a eliminar l'incentiu per delinquir, com va passar amb la Llei Seca?" "No hi ha ajudaria -va contestar Slim-, l'eliminaria". A continuació Slim va afegir: "No sabem quines conseqüències tenen per a la salut: fins a quin punt són dolentes, aquestes drogues. Però crec que (Mèxic i els EUA) haurien de col·laborar més".

Si un personatge tan conservador i prudent en matèria política com Slim creu que cal plantejar-se la legalització, vol dir que alguna cosa s'està començant a moure en la mentalitat col·lectiva mexicana pel que fa al dilema més dolorós i difícil de resoldre.

Potser l'indici més revelador d'aquest canvi d'opinió prové del mateix president. Calderón sempre s'ha declarat contrari a la legalització, fins i tot va dir que estava en contra de la proposta 19 de l'estat de Califòrnia, la iniciativa de legalitzar la marihuana que va ser rebutjada en una votació el novembre de l'any passat.

Calderón ha fet de les seves conviccions morals una prioritat de les polítiques governamentals i en repetides ocasions ha criticat els Estats Units per la seva escassa predisposició a atacar el consum intern de drogues i la venda indiscriminada d'armes al llarg de la frontera amb Mèxic.

Ningú pot qüestionar les credencials de Calderón en la lluita contra el narcotràfic.

Per tant, quan Calderón diu que s'ha de fer una cosa diferent, aquesta afirmació s'ha de prendre seriosament. "Hem de fer tot el que puguem per reduir la demanda de drogues", va dir el mes passat a Nova York en un discurs davant l'Americas Society / Council of the Americas. "Però si el consum de drogues no es pot limitar, els responsables polítics han de buscar altres solucions per reduir els astronòmics beneficis de les organitzacions delictives".

Si tenim en compte l'afició dels mexicans als eufemismes, les paraules de Calderón es poden traduir en el sentit apuntat per Slim: per reduir els guanys del narcotràfic cal legalitzar les drogues.

L'any que ve els ciutadans de Mèxic elegiran un nou president. La primera responsabilitat del nou president serà decidir com ha de gestionar la guerra contra el narcotràfic: continuar-la, posar-hi fi o sortir del pas.

Amb més de 50.000 morts al darrere, sembla que l'única alternativa possible és posar fi a una guerra perduda que mai s'hauria d'haver declarat. I la legalització és potser la millor opció.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT