22/12/2015

Podem ha trobat el to

3 min

1. UNA ACTITUD DIFERENT. Les coalicions de Podem han guanyat a Catalunya i el País Basc. Per què? Perquè han actuat amb naturalitat democràtica. L’encert de Podem ha sigut assumir sense embuts el caràcter nacional d’aquests territoris i abandonar l’estratègia de confrontació —de les línies vermelles infranquejables— dels altres partits espanyols. Simplement s’han dirigit a catalans i bascos sense fer cara de gos, practicant l’elemental reconeixement de les posicions dels altres. I el més interessant de tot és que, contravenint els tòpics usuals, aquesta actitud de respecte i complicitat democràtica no només els ha donat molts vots a Catalunya i el País Basc, sinó que no els n’ha fet perdre cap a la resta d’Espanya. Naturalment, per poder fer un pas en aquesta direcció s’ha de tenir implantació sobre el terreny. I no tenir por a buscar aliances amb formacions més arrelades. Ho hem vist a Catalunya. Podem ha après la lliçó: ha recolzat en moviments d’aquí, evitant els errors de desconeixement del país de la campanya anterior. I ha sabut casar l’agenda social (prioritat de la majoria) amb el reconeixement de la nació. Mentre ells han escalat fins a la primera posició, els partits del no (PSC,PP i Ciutadans) van pendent avall. Podem ha demostrat que una altra manera de tractar la qüestió catalana és possible. I li ha sortit bé. I això hauria de fer reflexionar els altres partits espanyols: potser tenen més por al referèndum que molts ciutadans.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Pels que podien pensar que era un simple estratagema electoral, Podem ha esvaït dubtes ràpidament. Dilluns Pablo Iglesias va posar el referèndum català entre les cinc condicions “inajornables i imprescindibles” per entrar en una coalició de govern. És la primera vegada que un partit amb el 20 per cent dels vots a Espanya aixeca aquesta bandera. Compromet a Podem, però també als partits independentistes.

Certament el referèndum no és un fi. És un procediment per dirimir un conflicte. Que un partit espanyol reconegui aquest instrument és un pas inusual, que introdueix una cultura fins ara negada: l’acceptació de la plurinacionalitat. Les reaccions dels altres partits no s’han fet esperar. Els barons del PSOE —que no estan precisament per donar lliçons amb els resultats obtinguts— ja han corregut a dir que no es pot acceptar res que qüestioni la unitat d’Espanya. I Rajoy ha anunciat que intentarà formar govern amb els partits que “comparteixen els seus valors”, PSOE i Ciutadans, per dir-ho clar. Si jo fos del PSOE, em preocuparia que Rajoy em considerés de la família. Probablement, per això els va com els va.

2. UNA PROPOSTA INCÒMODA. L’opció de Podem —sumada al lideratge de Colau— genera incomoditats a Convergència (i els seus aliats a Democràcia i Llibertat) i a Esquerra. Primer, perquè no s’esperaven que En Comú Podem els avancés en la cursa. Segon, perquè introdueix un factor de complexitat en un debat que tendeix a la polarització: independentistes i unionistes. I demostra que la gamma dels que volen canviar la relació amb Espanya té bastants colors. Tercer, perquè el referèndum és un moment de decisió. I la possibilitat de perdre’l és alta. Si un dia s’arribés a convocar posaria punt final al joc de les expectatives. S’acabaria el joc de l’ambigüitat i del doble llenguatge que fins ara ha sigut rendible. Per a un sector important de la població la idea d’independència funciona com a signe identitari, amb la comoditat de saber que de moment només és un anhel. El referèndum seria la prova de la realitat. I la realitat sempre fa més por. Però també seria la consagració d’un procediment i, per tant, l’obertura definitiva d’un camí.

És obvi que tots els recels estan justificats. Que Podem té un poder limitat, lluny de poder imposar a Espanya la realització del referèndum. Però les altres vies, ara com ara, com es demostra votació rere votació, estan barrades. I la frustració creix. La política és sentit de l’oportunitat. I ara hi ha un moment d’oportunitat doble: per augmentar la pressió a favor del referèndum amb complicitats importants al Congrés de Diputats i, sobretot, per ampliar les aliances a Catalunya. En política, quan deixes de créixer t’empetiteixes molt ràpid.

stats