Un home que diu que està en forma
Hi ha expressions públiques que només es poden qualificar d’inquietants. Sento cada dia i per diversos canals aquest anunci que ja s’ha comentat en aquesta humil columna i que l’entitat bancària Bankia no es cansa de repetir: “Seguim treballant”, diuen. Instintivament, i després de l’escàndol de les preferents, la resposta en forma de pregunta és inevitable: “Està bé que seguiu treballant, però per a què?” Més que res, perquè tenir la notícia que els savis financers de Bankia segueixen treballant no és exactament tranquil·litzador. A veure què se’ls acut ara, després del que ja hem vist.
Una cosa semblant succeeix amb el president del govern d’Espanya, ni que sigui president en funcions. És un home que es diu Mariano Rajoy i que després de quatre mesos de pura inoperància com a governant és capaç de sortir en un acte públic i proclamar que es troba en plena forma i que la culpa de la penosa situació política espanyola és de tots els altres dirigents polítics amb els quals se suposa que hauria de voler formar govern en un moment o altre.
No cometrem la imprudència de negar a Pedro Sánchez, Albert Rivera o Pablo Iglesias el seu nivell de ridiculesa, vanitat i incompetència, però li concedirem a Mariano Rajoy, que afirma que està en forma, la categoria de ser el governant més ridícul i incompetent que hem conegut els súbdits del Regne d’Espanya.
No sé què pensa fer el rei d’Espanya, aquest Felip vergonyosament anomenat sisè que més vergonyosament encara ha de carregar amb tot aquell malestar que va deixar el seu pare, Joan Carles, i també amb l’herència de la Transició que la seva família representava. No sé què ha de fer el monarca espanyol amb els aspirants a la presidència espanyola, que no demostren ni tan sols una capacitat mínima del diàleg, i encara menys amb un país que no troba nord polític per cap banda i que es veu abocat a unes noves eleccions que no porten camí cap enlloc.
Mentrestant, Don Mariano ha seguit la seva estratègia clàssica, i amb bon criteri s’ha passat quatre mesos esperant que els seus adversaris es morissin a causa de la seva pròpia incompetència. Ara que aquest fenomen s’ha produït, l’home surt com a nou per fer-nos saber que es troba en plena forma. És una informació de la qual ens congratulem, sens dubte, però hi ha un problema sens dubte menor, i és que hi ha gairebé cinc milions d’espanyols que estan a l’atur, sense comptar els que perceben quatre-cents euros al mes i que cada dia es pregunten com s’ho han de fer per tirar endavant les seves famílies.
Espanya és, senzillament, una vergonya internacional, però el seu president en funcions diu que es troba en plena forma. Ens n’alegrem, però som molts els fills d’Espanya que també ens trobem prou en forma per deslliurar-nos de tanta penúria.
