Un hotel as Trenc és un retorn a la pitjor balearització
En moltes universitats hi ha un terme acadèmic que es fa servir quan algú esprem el territori per a usos turístics fins que el fa inservible fins i tot per als mateixos turistes als quals volia atreure. Se'n diu balearització, perquè les Balears, especialment Mallorca i Eivissa, van ser pioneres en aquesta tècnica de matar la gallina dels ous d'or. Semblava que era cosa del passat, perquè en els últims anys, encara que amb algunes polèmiques i molta oposició, s'havien aconseguit salvaguardar els pocs espais verges que encara quedaven a les illes de la golafreria turística.
Però només ho semblava. Ara el govern de José Ramón Bauzá, del PP, torna a donar embranzida a tot un seguit de projectes hotelers que han posat en peu de guerra ciutadans i ecologistes. El més emblemàtic, perquè ja fa trenta anys va ser motiu d'una gran campanya ciutadana, és l'hotel de luxe de 1.200 places que ha autoritzat, i al qual ha donat qualificació de projecte preferent, a només 150 metres de la platja des Trenc, al sud de l'illa. Es tracta d'un arenal verge que està protegit. El govern es justifica dient que en temps de crisi es necessiten projectes que donin llocs de feina i argumentant que els terrenys limítrofs a l'arenal, que és on es construirà el complex hoteler, són urbanitzables. Crida l'atenció, però, que el Consell de Mallorca haurà d'aprovar aquesta setmana el canvi d'una suposada "errada tipogràfica" per tal que l'hotel pugui ocupar 20 hectàrees en lloc de les 2 que permet el pla territorial de Mallorca.
És un procés totalment oposat al que s'ha dut a terme al Club Mediterranée del cap de Creus, on s'ha desmuntat i tornat al seu estat natural un seguit de cales cimentades de gran valor natural. Aquest seria el camí per regenerar les zones més castigades pel monocultiu turístic intensiu i aconseguir un turisme de qualitat que, a més, assegurés per a les generacions futures un paisatge cada cop més escàs. La balearització era cosa del passat, no ha de ser el futur.
