Un idioma i un entrenador
Deu haver-hi poques coses més absurdes que posar-se en contra d’un idioma. És com posar-se en contra de la pluja, o de la sortida del sol, o de les marees del mar, que són fets inevitables. Tanmateix, hi ha gent a qui li molesta que un particular s’expressi en una llengua o en una altra, i ho donen a entendre amb reaccions exagerades.
És el que va succeir diumenge quan l’entrenador de l’Eibar, Gaizka Garitano, va tenir l’ocurrència de contestar en euskera un parell de preguntes que se li varen formular en euskera. No tinc el plaer de conèixer el senyor Garitano ni el vestidor que governa, perquè de futbol vaig molt justet. Però em crida l’atenció que, en una situació pública, sigui la que sigui, a algú se li recrimini que parli una llengua o una altra.
Sembla que això és el que li va passar al senyor Garitano, que no s’ha de confondre amb l’economista de cognom similar, més que res per una pura qüestió d’afinitats electives. El cas és que l’entrenador de l’Eibar va rebre un parell de preguntes en llengua basca i les va respondre en aquest mateix idioma, entre altres motius, perquè el sap parlar. Immediatament va rebre una resposta que va consistir que uns quants periodistes locals varen interrompre les declaracions de l’entrenador a la roda de premsa, perquè es veu que no podien suportar que Garitano s’expressés en euskera. Davant d’això, l’entrenador es va enfadar i va sortir de la sala, un gest que ha generat unes reaccions absolutament furibundes entre una certa premsa espanyola.
Ja ens hi podem posar de peus o així com vulguem, però a Espanya hi ha una certa massa social (que participa del gremi periodístic i també del polític, per no esmentar-ne d’altres) que senzillament odia la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat, i que hi actua activament en contra. Sentir algú que parli en una llengua diferent de la seva és un fet que els repugna, i no tenen cap mena de problema a l’hora de manifestar-ho, fins i tot amb gestos públics de molt mala educació.
L’entrenador Gaizka Garitano ha estat víctima d’un fenomen molt característicament espanyol, que es diu odi lingüístic. Es tracta de gent, o de genteta, o de gentola, que identifiquen un idioma amb un posicionament ideològic i/o polític, i que actuen de mala manera en conseqüència. Per exemple, un grup de periodistes que arriben fins a l’extrem de faltar al respecte d’aquesta manera a la persona que els estava concedint una roda de premsa només pel fet de dir unes paraules en una llengua que pel que es veu no els complaïa. Hem arribat al punt final en què una persona, sigui entrenador de futbol o qualsevol altra cosa, no pot respondre a una pregunta en el seu idioma sense rebre una amonestació tan penosa com la que va haver de suportar Gaizka Garitano. L’odi contra els idiomes forma part del mal que fan els homes. I hauria d’arribar el dia, no sé quan, en què aquesta mena de situacions no es produeixin mai més. Keep calm and speak what you want, si no és demanar massa.
