Publicitat
Publicitat

La ignorància fa la força

Els nord-americans sempre hem destacat per donar un gran suport a l'educació. Vam ser capdavanters en la universalització de l'educació primària, i posteriorment el high school movement ens va convertir en el primer país que adoptava l'educació secundària obligatòria. I després de la Segona Guerra Mundial, els ajuts públics, com ara la GI Bill (una llei que ajudava els veterans de guerra a cursar estudis tècnics o universitaris), i l'enorme creixement del nombre d'universitats públiques van ajudar molts nord-americans a obtenir títols universitaris.

Però ara un dels dos partits polítics majoritaris ha fet un gir radical a la dreta en contra de l'educació, o si més no en contra de l'educació a què poden accedir els treballadors nord-americans. Cal destacar que aquesta recent hostilitat contra l'educació la comparteixen les dues ales del Partit Republicà, la dels conservadors socials i la dels conservadors econòmics, representades respectivament per Rick Santorum i Mitt Romney.

I això arriba en un moment en què l'educació ja afronta greus problemes als EUA.

Pel que fa a aquesta hostilitat, Santorum va ser notícia en afirmar que el president Barack Obama vol que augmenti el nombre d'universitaris perquè les universitats són "centres d'adoctrinament" que destrueixen la fe religiosa. Però la resposta de Romney a un alumne de secundària preocupat pel preu dels estudis universitaris és, sens dubte, encara més significativa, perquè el que diu indica el camí d'unes opcions polítiques que perjudicaran encara més el sistema educatiu nord-americà.

Vet aquí el que el candidat va dir a l'estudiant: "Doncs no vagis a la més cara. Vés a una universitat amb un preu una mica més baix on et donin un ensenyament de bona qualitat. I, amb una mica de sort, la trobaràs. I no esperis que el govern et perdoni el deute que hagis d'assumir".

Caram. Vet aquí el que queda de la tradició nord-americana d'ajuts econòmics als estudiants. I els comentaris de Romney encara són més cruels i destructius del que semblen a primera vista si tenim en compte el que li ha passat últimament a l'educació superior nord-americana.

Des de fa un parell de generacions, optar per una opció més econòmica significa, en general, anar a una universitat pública en lloc d'anar a una de privada. Però ara les universitats públiques estan en estat de setge, perquè han d'afrontar unes retallades pressupostàries encara més dures que les de la resta del sector públic. Aquests últims cinc anys, el finançament estatal destinat a l'educació superior ha baixat un 12% (després d'aplicar-hi l'ajust per inflació), malgrat que ha augmentat el nombre d'alumnes. A Califòrnia, el finançament s'ha reduït un 20%.

Això ha tingut com a conseqüència una pujada espectacular de les taxes. Aquesta última dècada la matrícula per cursar carreres de quatre anys ha augmentat més del 70%. Per tant, cal molta sort per trobar aquesta "universitat amb un preu una mica més baix".

Una altra conseqüència és que les institucions universitàries, faltades de diners, han retallat en àmbits en què l'ensenyament és més car, que són precisament els més necessaris per a l'economia. Per exemple, les universitats públiques de diversos estats, com ara Florida i Texas, han suprimit departaments sencers d'enginyeria i informàtica.

El mal que faran aquests canvis -tant a les perspectives econòmiques del nostre país com al somni nord-americà de la igualtat d'oportunitats- hauria de ser evident per a tothom. Així doncs, ¿per què els republicans tenen aquesta dèria de carregar-se l'educació superior?

No és difícil veure què mou l'ala del partit liderada per Santorum. La seva afirmació que anar a la universitat erosiona la fe és falsa. Però té raó quan pensa que el nostre sistema universitari no és un terreny propici per a l'actual ideologia conservadora. I no es tracta només dels professors de disciplines humanístiques: els científics que s'identifiquen com a demòcrates superen els que es defineixen com a republicans.

Suposo que Santorum consideraria que això demostra l'existència d'una conspiració d'esquerres. D'altres adduirien que als científics els resulta difícil donar suport a un partit en què la negació del canvi climàtic ha esdevingut una prova de foc, i en què la negació de la teoria de l'evolució porta camí d'adquirir un estatus similar.

Però ¿i la gent com Romney? ¿Que no els interessa l'èxit econòmic dels Estats Units en el futur, un èxit que està en perill per culpa d'aquesta croada contra l'educació? Potser no els interessa tant com pensàvem.

Al cap i a la fi, aquests últims trenta anys hi ha hagut una distància aclaparadora entre els enormes guanys dels més rics i la lluita quotidiana dels treballadors. Es pot argumentar que per als interessos de l'elit nord-americana és més útil mantenir aquesta distància, i això vol dir que els impostos sobre les grans fortunes han de continuar sent baixos al preu que sigui, fent cas omís de les conseqüències que se'n puguin derivar, com ara unes infraestructures deficients i una mà d'obra poc qualificada.

I si la falta de finançament de l'educació pública priva nombrosos nens de les classes més desfavorides de possibilitats d'ascens social, bé... ¿que us ho heu cregut mai, això de la creació d'igualtat d'oportunitats?

Així doncs, si sentiu a dir que els republicans són el partit dels valors tradicionals, tingueu en compte que en realitat han trencat radicalment amb la tradició nord-americana de donar un gran valor a l'educació. I ho han fet perquè creuen que el que no sabeu no els pot perjudicar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT