Publicitat
Publicitat

La igualtat, veritable aliment de l'ànima

L' escriptor John Steinbeck va observar que "una ànima trista pot matar-te més ràpid, molt més ràpid, que un germen". Aquest apunt, confirmat recentment per estudis epidemiològics, val la pena de tenir-lo present en un moment tan polaritzat i desigual, quan hi ha un 1% dels nord-americans que posseeixen entre tots un patromoni molt més gran que el que tenen en conjunt un 90% de la població.

Cada vegada és més evident que el peatge de la nostra impactant desigualtat no és només per l'economia sinó també per la melangia que pateix l'ànima. La conseqüència immediata sembla que són els alts índexs de crims violents, l'ús elevat de drogues, l'embaràs entre adolescents i fins i tot l'alt índex de malalties cardíaques.

Aquest és l'argument d'un llibre important escrit per dos eminents epidemiòlegs britànics, Richard Wilkinson i Kate Pickett. Ells argumenten que aquesta gran desigualtat afecta la psique humana, i crea angoixa, desafecció i tot un reguitzell d'alteracions mentals i físiques -i citen munts de xifres que fonamenten la seva posició.

"Si falles a l'hora d'evitar l'elevada desigualtat, aleshores necessitaràs més presons i més policia", asseveren Wilkinson i Pickett. "Hauràs de fer front amb taxes més altes de malalties mentals, drogodependència i molts altres tipus de problemes". Wilkinson i Pickett exploren aquest assumpte en el seu llibre The spirit duel: Why greater equality makes societies stronger .

La idea central del seu argument és que els humans som animals socials i que en societats amb un alt nivell de desigualtat les persones més pobres tenen un ventall de patologies. Per exemple, un estudi a fons que es va fer amb funcionaris britànics va descobrir que els missatgers, els porters i altres empleats amb una ocupació professional humil, tenien més probabilitats de patir malalties cardiovasculars, tendències suïcides i càncer, i que en general tenien condicions de salut bastant pitjors. Hi ha evidències que demostren que els primats experimenten la mateixa situació. Per exemple, un grup de macacos, uns simis que també són animals altament socials, van ser utilitzats per científics de la següent manera: els van tancar en gàbies i els van ensinistrar perquè aprenguessin a activar un ressort que els donava accés a una safata amb cocaïna. Els macacos de baix de tot de la jerarquia prenien molta més cocaïna que els seus líders.

Altres experiments van descobrir que els micos menys forts en l'escala social tenien problemes físics com arteriosclerosi en les seves artèries i sobrepès abdominal. I el mateix que passa amb els micos és aplicable als humans. Certes investigacions han descobert que les persones guanyen pes quan perden la feina o s'enfronten a problemes econòmics. Un estudi que va analitzar durant 12 anys un grup d'homes americans va concloure que quan els seus ingressos econòmics disminuïen, s'engreixaven uns 2,5 quilos de mitjana.

El vincle entre més desigualtat i abús en el consum de drogues és preocupant en països d'arreu del món. Però, paradoxalment, els països amb lleis més suaus sobre l'ús de narcòtics, com ara Holanda, tenen un nivell de consum de drogues relativament baix, potser perquè són més igualitaris.

Wilkinson i Pickett espremen les estadístiques i mostren que la mateixa relació serveix per explicar tota una sèrie de problemes socials. Entre els països rics, els que són més desiguals sembla que tenen uns índexs més elevats de malalties mentals, mortalitat infantil, obesitat, fracàs i abandonament escolar, embarassos en adolescents i d'homicidis. Els dos investigadors van veure que aquesta conclusió és aplicable als 50 estats dels EUA. Estats més desiguals, com Mississipí i Louisiana, encara presenten resultats pitjors. Estats més equitatius, com Nova York i Minnesota, en surten més ben parats.

Per tant, per què és tan perniciosa la desigualtat?

The Spirit Level suggereix que la desigualtat debilita la confiança social i la vida de la comunitat, i així corca el conjunt de la societat. El llibre també suggereix que els humans, com a éssers socials, s'estressen quan són a baix de tot de la jerarquia social.

L'estrès dóna peu a canvis biològics, com pot ser la producció per part del nostre cos de l'hormona cortisol, i l'acumulació de greix abdominal (potser es tracta d'una adaptació evolutiva davant el risc de mort?). El resultat són els trastorns físics, com les malalties cardíaques, i els conflictes socials, com els crims violents, desconfiança, conductes autodestructives i pobresa persistent. Un altre resultat negatiu és la consolidació de sistemes alternatius, com les xarxes de màfies, en els quals la persona pot guanyar autoestima.

Segur que els humans no som iguals en habilitats: sempre hi haurà gent que serà més rica, i d'altres que constituiran els de menys recursos. Però la desigualtat no ha de ser tan severa, opressiva i polaritzada com ho és actualment als EUA. Alemanya i el Japó han aconseguit economies modernes i eficients amb molta menys desigualtat que la dels EUA -i molts menys problemes socials-. Cal dir que durant els anys de l'administració Clinton, la distància entre rics i pobres va caure, segons dades utilitzades a The Spirit Level , i això malgrat que va ser un període de vigor econòmic.

"La desigualtat divideix i fins i tot les diferències petites sembla que s'acabin convertint en una diferència important", comenten Wilkinson i Pickett. Els autors de The Spirit Level suggereixen que no només les persones pobres es beneficien de la cohesió social que s'aconsegueix gràcies a la igualtat, sinó que se'n beneficia la societat en el seu conjunt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT