Les illes rellogades
Després de dos anys de controvèrsia i vacil·lacions, la problemàtica sobre el lloguer turístic a les Balears va arribar dimarts passat a un punt certament culminant, amb la votació al Parlament d’una llei per regular el fenomen. Una llei tan mal feta que fins i tot va ser descrita dos dies després com una cosa “sense cap ni peus” pel seu principal impulsor, el vicepresident i conseller de Turisme Biel Barceló. Això ha fet que el suposat líder de l’oposició, el secretari general del PP Biel Company, hagi interromput la seva permanent letargia de Buda parlamentari per demanar eleccions anticipades, ja que, segons ell, el govern que presideix Francina Armengol “té una crisi cada mes”. Company ens obliga a recordar que el PP té com a mínim un escàndol de corrupció cada dia, i que en el cas concret de les Balears, la ciutadania fa setmanes que berena cada matí amb les desagradables revelacions del cas Cursach (les profundes connexions del PP amb el crim organitzat de Mallorca) i les pantagruèliques proeses dels dirigents Gijón i Rodríguez pel que fa a l’abús de drogues i prostitutes. Abans d’exigir eleccions o cap altra cosa, o simplement de dir bon dia, sigui tan amable de dir alguna cosa sobre aquest tema, senyor Company.
Dit això i tornant a Barceló, si el conseller i vicepresident vol trobar més motius per declarar-se en contra de la seva pròpia llei, hauria de fixar-se no tant en tots aquells a qui no ha agradat (perquè són massa), sinó en el fet que només ha agradat als hotelers. Fa pocs dies la seva presidenta, Inma Benito, sentenciava amb tota la barra que el lloguer turístic “ha convertit Mallorca en un parc temàtic massificat”. El lloguer turístic ha fet això, però els hotelers i la seva depredadora i absurda oferta turística, mantinguda i multiplicada al llarg de quatre dècades llargues, no hi han tingut res a veure. El lloguer turístic és sols la conseqüència directa de les lliçons sobre cobdícia i absència total d’ètica professional que els hotelers han impartit a Mallorca durant decennis. Airbnb i altres rapinyaires sobrevinguts només han comparegut a disputar-los una petita part del festí.
Barceló diu també que s’ha castigat a ell mateix a no anar-se’n de vacances fins que no arregli, ell calcula que aviat, el bunyol de la llei de lloguer turístic. Ens emociona el seu sacrifici, però sembla que caldria pensar en mesures més ambicioses i més a llarg termini (és a dir, odioses per als interessos polítics), com ara un canvi de model no tan sols en el sector turístic, sinó en el conjunt de l’economia balear, i, en conseqüència, un canvi de model social. Company, mentrestant, es lamenta que el govern no vol escoltar-los perquè, intenta ironitzar, “tot el que ve del PP és dolent”. Aquí s’ha de dir que l’encerta. Per a la feina que fa falta a les Balears, no és admissible que el govern es dediqui a sembrar la confusió amb una llei que és una castanya, però encara ho és menys sentir els consells d’un partit al qual fins i tot els jutges consideren una banda criminal organitzada.
