Publicitat
Publicitat

Les il·lusions perdudes

Giacomo Leopardi, poeta romàntic, va reunir durant anys els seus pensaments en una mena de dietari que ha passat a la història, el Zibaldone . És un text inesgotable, obsessiu amb alguns temes, com ara la importància de les il·lusions i els records, és a dir, de les idees de futur i passat, sense les quals el present té els dies comptats. Bé, el present sempre té els dies comptats. I després Leopardi té un sentit comú excepcional, intuïtiu: "L'home no odia res tant com l'avorriment".

L'avorriment és el que ara ens ve al damunt amb la campanya electoral. Si seguim Leopardi, l'única manera possible de suportar una campanya és enamorar-se. L'amor fa que passis de tot el que t'envolta. Diu Leopardi: "No he experimentat mai pensament que abstregui l'esperit tan poderosament de totes les coses circumdants com l'amor".

El còctel de Leopardi, doncs, és: amor + il·lusions + records. "El més sòlid plaer d'aquesta vida és el plaer de les il·lusions, que són, en certa manera, una cosa real i present". Els nostres polítics es deuen enamorar i segur que tenen records. D'il·lusions, en canvi, van curts. Duran i Lleida ja ha deixat clar que no és veritat que es mori de ganes de ser ministre; Mas no s'atreveix a dir que li fa il·lusió la independència; ¿algú coneix un socialista que es deleixi per la igualtat?; i un liberal que posi la llibertat per sobre de tot? I, tanmateix, Leopardi ho té clar: "La raó és enemiga de qualsevol grandesa. Pocs homes arriben a ser grans homes si no estan dominats per les il·lusions".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT