Publicitat
Publicitat

Per la immersió, insubmissió!

L' Estat s'ha destapat del tot. Ara ja no dissimula el seu objectiu de laminar l'autogovern de Catalunya. En menysté la identitat pròpia, li impedeix exercir el dret de decidir i, en conseqüència, perjudica la ciutadania d'aquest país. Al meu entendre, la política espanyola és cada dia més centralista i més jacobina. Després de la reforma exprés de la Constitució ja és una evidència que s'exhibeix sense cap mena de mania ni de perjudici.

Tot just fa quinze dies el PSOE va anunciar la reforma d'una Constitució que era, almenys fins llavors, intocable. Tal dit, tal fet. Amb l'acord del PP el Congrés dels Diputats ha consumat una modificació feta amb nocturnitat i traïdoria, excloent-ne les minories sobiranistes, nacionalistes o d'esquerra.

El més greu és que aquesta reforma exigida per Angela Merkel, tot i que no es farà efectiva fins a l'any 2020, serà l'excusa perfecta per limitar la capacitat de prendre decisions del Parlament de Catalunya sobre el dèficit sense dir res ni reduir el dèficit fiscal.

Però aquesta no és l'única mala notícia dels darrers dies. Divendres passat vàrem conèixer l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern perquè apliqui en el termini de dos mesos la sentència que diu que el castellà ha de ser llengua vehicular a les escoles. Tot plegat, és una vergonya! Ja sigui des del poder polític o bé des del poder judicial, aquestes maniobres de l'Estat tenen com a objectiu, d'una banda, que el govern central recuperi poder i, de l'altra, afeblir la catalanitat. Tant el PP com el PSOE fa anys que persegueixen limitar la capacitat decisòria de les autonomies, especialment de les històriques.

Quina és l'actitud que s'ha de prendre davant uns atacs tan directes? Quina ha de ser la resposta de la societat catalana al fet que es torni a dubtar de la preeminència de la llengua pròpia a Catalunya? Servidora ho té clar. No podem fer ni un pas enrere. Des del 1983, el model d'immersió lingüística implantat a les escoles catalanes de primària i secundària és un èxit rotund, a pesar de les imperfeccions, perquè ha estat la garantia de la cohesió social d'aquest nostre país. Sense la immersió lingüística res no seria com és ara. En conseqüència, l'única resposta possible és la unitat dels catalanistes: cal pedalar fort endavant, cal no defallir, cal fer política en majúscules, per reclamar la pervivència d'un model educatiu que és compartit per la gran majoria dels ciutadans d'aquest país. I si l'acorralament estatal és massa intens, caldrà recórrer a la protesta i a la insubmissió. Si el poder judicial s'entesta a fer complir la sentència i el recurs presentat pel govern català no aconsegueix tombar aquest dictamen, l'única solució possible serà el desacatament. No complir la sentència.

Estic segura que aquesta desobediència del Govern tindria el suport de la gran majoria. Al capdavall, la immersió lingüística té el suport del professorat, les associacions de pares, els sindicats de mestres i la majoria dels partits polítics. Només un petit grup de famílies catalanes s'hi ha manifestat en contra, atiades pel grup Convivència Cívica i el suport del PP i C's, i han reclamat que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola. De moment, la sentència del TSJC els avala. I això és el que no pot ser. Tothom sap que implantar el bilingüisme, o fins i tot la temptació d'alguns catalanistes de posar en marxa dues línies diferents a l'escola, tocaria de mort la llengua catalana i, sobretot, engegaria a rodar la idea que som un sol poble. Així doncs, si l'Estat s'entesta a fer complir la sentència i acaba imposant un model que seria pitjor que el valencià, la resposta ha de ser contundent i sense vacil·lacions.

Però si això passés, les conseqüències haurien de ser també polítiques, perquè em sembla evident que CiU hauria de plantejar-se seriosament la relació amb el PP, que no podria ser de cap manera un soci, encara que fos conjuntural, per governar Catalunya. Sempre m'ha semblat negatiu que el PP pugui esdevenir decisiu en la política catalana, però en aquestes condicions em sembla encara pitjor.

Però el perill no és tan sols el PP, ja que si per casualitat l'incompliment de la sentència provoqués una moció al Congrés dels Diputats el PSC tornaria a quedar en evidència. No tinc cap dubte que CiU, ERC i ICV defensarien el model d'immersió i votarien en contra d'una moció que reclamés aplicar la sentència del TSJC. En canvi, no tinc gens clar què faria el PSC. Es veuria abocat a decidir entre Catalunya i Espanya i ja sabem què ha fet fins ara.

La Diada Nacional de Catalunya és una bona ocasió per reivindicar la llengua i el país. És un bon moment per escalfar motors i poder fer front als embats recentralitzadors i espanyolistes. I és que una cosa és clara, la pretensió de liquidar el model d'immersió lingüística ha de provocar el primer xoc de trens de veritat de la història recent. Davant la topada, però, tothom ha de ser conscient de les conseqüències i no arronsar-se amb l'argument de la governabilitat i coses d'aquestes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT