La importància d’aprovar uns nous pressupostos
El vicepresident d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha presentat uns pressupostos que, per primera vegada des del 2011, no inclouen retallades o ingressos imaginatius per complir amb la cotilla del dèficit imposada per Montoro. Els ingressos provinents de la liquidació del sistema de finançament corresponent a l’any 2014 -que sumen 1.407 milions-, un estalvi en interessos del deute equivalent a 850 milions i l’ampliació del límit de dèficit en quatre dècimes (800 milions més) permetran a Junqueras quadrar el cercle: augmentar la despesa social sense apujar impostos i complint el límit de dèficit.
Aquests comptes expansius inclouen un augment significatiu de les polítiques socials de 874,3 milions, que permetran revertir en bona mesura l’efecte de les retallades i prioritzar el benestar dels més desafavorits, especialment castigats pels efectes de la crisi. Cal subratllar, a més, que aquesta xifra és molt superior a la compromesa en el pla de xoc social del programa de Junts pel Sí que va ser objecte de negociació amb la CUP.
En paral·lel, es fan créixer algunes partides clau per fer avançar el procés independentista, com ara els 48,5 milions que es destinaran a la construcció de la Hisenda pròpia (un 35% més) o els 34,1 milions per a acció exterior (un 57,8% més), i es dóna oxigen a tots els departaments després d’anys de retrocessos.
Tot i això, aquests pressupostos no tenen garantida la seva aprovació, ja que Junts pel Sí només té 60 dels 68 diputats necessaris. Junqueras, doncs, haurà de posar en joc tota la seva capacitat de persuasió i de negociació per aconseguir el suport dels anticapitalistes al projecte, cosa que no es presenta gens fàcil després que l’assemblea de la CUP de diumenge aprovés “deslliurar-se” del pacte d’estabilitat. Els comptes ben segur que són millorables en molts aspectes, per això ara s’obre aquest període negociador al qual tothom ha d’anar amb la màxima amplitud de mires i prescindint de càlculs electorals o estratègies partidistes. Perquè seria imperdonable que una falta d’acord posés en perill l’ampliació de despesa social més important des que va començar la crisi.
