La importància de tenir uns pressupostos aprovats
El passat mes de març es va celebrar al Parlament de Catalunya el ple monogràfic sobre la pobresa, on es van aprovar quaranta resolucions, tretze de les quals per unanimitat, que tractaven sobre la renda mínima d’inserció, els desnonaments, la pobresa energètica, l’augment de les beques menjador, entre altes mesures d’un pla d’emergència social. Sis mesos després d’aquell ple, i segons l’última actualització del document de seguiment que n’ha fet el mateix Govern, només s’estan aplicant el 30% de les que es van acordar amb les entitats socials.
El ple contra la pobresa es va celebrar just un any després de l’última aprovació d’uns pressupostos de la Generalitat. Els del 2015 es van aprovar el març d’aquell any, i el maig del 2016 es van presentar els pressupostos d’enguany, però no van prosperar. De fet, el pla d’emergència social quedava supeditat a l’aprovació d’uns comptes que no es van arribar ni a debatre per l’esmena a la totalitat de C’s, PP, PSC, CSQP i la CUP. La no aprovació dels pressupostos ha endarrerit o aturat del tot 80 mesures de les 273 previstes al pla, és a dir, una de cada tres. Aquest fet evidencia la importància de tenir els números aprovats per actuar socialment.
Avui s’inicia el curs polític a Catalunya amb la primera reunió del consell executiu després de l’aturada de l’estiu. En l’horitzó hi ha la qüestió de confiança al president Puigdemont prevista per al dimecres 28 de setembre. Des del Govern ja han assegurat que no volen condicions de l’esquerra anticapitalista i que la qüestió anirà lligada a l’aprovació dels comptes per al 2017, i és que JxSí busca un compromís de la CUP d’estabilitat parlamentària que inclogui també els pressupostos.
D’altra banda, però, per elaborar els comptes també cal saber amb quina previsió d’ingressos podrà comptar la Generalitat, però al departament d’Economia encara desconeixen la quantitat de la bestreta del model de finançament i el resultat de la liquidació de l’any 2015. Són dades que el govern espanyol, entortolligat en unes negociacions per a la investidura que no sembla que hagin d’arribar a bon port, encara no ha facilitat. Els ciutadans catalans necessiten polítiques públiques i no poden ser víctimes de les batalles partidistes ni de la paràlisi del govern a Madrid, que ni avança ni ens deixar avançar.
