I si una part important del problema es diu Mariano Rajoy?
Cada líder té unes característiques que expliquen per què ha arribat fins al cim. En el cas de Mariano Rajoy són ben conegudes les raons que l'han convertit en immune a tots els atacs que ha rebut: una capacitat elevada de resistència, una paciència a prova de qualsevol rellotge i un nas infal·lible per triar el seu equip de confiança. Aquests trets dibuixen un dirigent acostumat a guanyar les batalles per esgotament del contrari més que per iniciativa pròpia, una mena de polític que pot aportar seguretat en determinades conjuntures, però que és lícit preguntar-se si és el millor perfil per gestionar una situació d'emergència com l'actual, en què cal prendre mesures dràstiques i actuar amb la màxima diligència.
En les últimes setmanes, tant des de la Comissió Europea com des del Banc Central Europeu han estat especialment durs amb Rajoy. Li han retret els vaivens en les xifres de dèficit i, sobretot, les informacions contradictòries sobre el forat de Bankia i el pla de rescat. El president del BCE, Mario Draghi, va arribar a dir que s'havia fet "de la pitjor manera possible".
El cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, va posar el dit a la llaga dissabte quan va dir que des de l'arribada de Rajoy a la Moncloa la prima de risc havia pujat 200 punts. Si descomptem la demagògia per la responsabilitat compartida, la xifra és incontestable. Ahir Rajoy va voler sortir al pas de tots els dubtes i va reprendre el pols amb un discurs que volia insuflar optimisme a la depressió hispànica. Els empresaris presents a Sitges l'hi van agrair amb aplaudiments, però els dubtes de fons persisteixen i comença a obrir-se pas un debat sobre la idoneïtat de Rajoy per portar el timó en el moment actual.
Aquesta és una discussió que s'ha de produir a dintre del PP i amb tota la discreció per no augmentar encara més la inestabilitat. Tot i que hauria de ser el mateix Rajoy qui hauria de fer examen de consciència per definir fins a quin punt ell és part del problema.
