La inacabable reforma financera no s'acaba de concretar en detall
Cinc anys de crisi han culminat amb els balanços del sector financer enverinats per la bombolla immobiliària, i el crèdit i l'economia col·lapsats. Quatre reformes bancàries, que han encongit el sector (en essència, les caixes), no han trencat el bloqueig. La cinquena reforma, aprovada finalment ahir sota la pressió de Brussel·les, l'FMI i el BCE, revoluciona els mecanismes de supervisió per preveure, evitar o resoldre crisis bancàries, amb el Banc d'Espanya i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) com a protagonistes.
Una de les novetats més esperades és la creació d'un banc dolent , una societat a la qual les entitats que hagin rebut ajuts estaran obligades a transferir actius danyats, bàsicament immobiliaris. La separació dels actius tòxics permet, en teoria, que la resta del banc, ja sanejat, pugui operar amb normalitat i tornar a donar crèdit. Cal tenir en compte que haurà de tornar els diners del rescat a Europa i no s'espera una reactivació imminent ni abundant.
L'actiu més danyat és el sòl, fins al punt que el govern espanyol ja havia obligat els bancs a provisionar-lo al 80% per cobrir-se de possibles pèrdues. Les elevades provisions faciliten que els bancs cedeixin ara els actius tòxics molt barats. Però la metodologia que s'aplicarà en aquesta cessió d'actius (que marcarà el preu) a un banc dolent que tindrà inversors privats i al FROB de soci minoritari encara es desconeix.
Per tant, sembla que encara hi ha massa foscor perquè el ministre Luis de Guindos pugui prometre vehementment que l'invent no costarà diners al contribuent. I més després que s'ha ampliat a 15 anys el termini per desfer-se dels actius tòxics. La clau és que el banc dolent no generi pèrdues. Però si els actius es paguen barats, el banc venedor hi perdrà i necessitarà més ajudes. El govern del PP corre el risc de tornar a enganxar-se els dits amb les seves promeses. S'actua massa tard sobre una bombolla indomable. I encara hi ha incògnites.
