07/09/2015

La independència no pot ser de dretes?

2 min

Són dos passos, i no faig referència a l’autor de Manhattan Transfer sinó al moment polític que viu ara mateix Catalunya. A mi em sembla relativament senzill; es tracta en primer lloc d’esbrinar, per la via del vot legítim i democràtic, si Catalunya vol ser un país independent d’Espanya o no. Es tracta de dir o no, res més. I després ve el segon pas: en el cas que els ciutadans de Catalunya decideixin que sí, que volen ser independents, esbrinar què hauria de liderar allò que han dit que prefereixen, si un govern de dretes o un d’esquerres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Són decisions bàsiques, però no són simultànies. Primer se n’ha d’aclarir una, i després l’altra, i per aquest ordre. Intentar obtenir resposta a totes dues preguntes alhora, o invertir l’ordre de les preguntes, a aquestes altures seria fer-se trampes al solitari. Intentaré explicar-me.

Si ara haguéssim de decidir si volem un govern d’esquerres o de dretes, ni més ni menys, ens trobaríem davant del que sosté el PP: unes eleccions autonòmiques com qualssevol altres, que no tindrien cap més incidència que indicar unes preferències ideològiques i/o de gestió.

Ara bé, el mateix PP es contradiu quan afirma -per les boques alades de Rajoy, Albiol i Sáenz de Santamaría- que els catalans no s’equivoquin votant opcions independentistes. Amb la col·laboració estel·lar de Felipe González, que a banda d’incórrer en la vesània d’invocar Albània o l’Alemanya nazi es permet el luxe d’adreçar-se als catalans per dir-los què han i no han de votar.

En definitiva, si la convocatòria d’eleccions que va signar Artur Mas no era plebiscitària, l’hi han fet les forces unionistes, que han entès de seguida l’envit. L’han entès molt millor, en la meva opinió, que alguns sectors de l’esquerra catalana, que s’han agafat amb certa insistència al fet que la independència de Catalunya els sembla bé, sempre que exclogui “la dreta”. Per “la dreta” es veu que hem d’entendre el partit CDC i, ja particularitzant, un personatge anomenat Artur Mas, que es veu que no s’ha jugat res per les llibertats nacionals de Catalunya.

Segons aquestes veus, s’entén que Catalunya només té dret a ser independent si és altermundista i assembleària. Bé, i si Catalunya declara la seva sobirania i resulta que a continuació (són dos passos, recordem-ho) tria un govern “de dretes”, què fem? ¿Ens tirem dins una cisterna?

Posats a dir, hi afegiria dues coses: els governs de Mas no m’han semblat particularment “de dretes”, sinó governs socialdemòcrates que han fet el que han pogut amb les restriccions pressupostàries que han patit. I segon, a aquesta gent tan preocupada per un govern “de dretes” a Catalunya, independent o no, aquí els oferesc el testimoni d’un mallorquí que ha viscut la delirant legislatura de José Ramón Bauzá al govern de les Illes Balears. Em trobo en condicions d’explicar-los què és un govern “de dretes”, i se’n farien creus.

stats