Publicitat
Publicitat

La infanta punkie

Gràcies, Cristina. Gràcies, preparadors dels membres de la família reial. Gràcies, fins i tot, Miquel Roca. I sobretot, gràcies, santa Tecla venerada, patrona dels guionistes i còmics en general, per procurar-nos aquestes proteïnes. Deixeu-me donar, sisplau, la notícia sense cap artifici, que no cal. Deixeu-me copiar el despatx d’agència tal qual. Diu així: “La infanta ingressa per error els 580.000 euros a un jutjat de Barcelona en confondre el número de compte”. Fem punt i a part.

S’ha equivocat de compte, i no és cap broma. Cap cervell de cap guionista, tuitaire enginyós o autor de ficció hauria anat tan enllà. Per desgràcia ja se sap on ha ingressat la pasta. Ho dic perquè fins ahir cap al tard jo esperava una trucada de casa. Esperava un: “Amor, ¿tu havies de cobrar alguna cosa que no m’hagis dit?” Però no hi ha hagut sort. Per tant, el jutge Castro diu que a hores d’ara no té consignades les peles, perquè la dama s’ha errat.

En fi. El més fascinant de tot això és que aquesta gran dona (aquest exemple de superació femenina) treballa a La Caixa. Se suposa que hauria d’estar familiaritzada amb les operacions bancàries més freqüents. Però es veu que no. A hores d’ara m’agradaria molt saber quines són les seves responsabilitats. Perquè segons quines siguin, és ben capaç d’arruïnar en Fainé (sense voler). Equivocar-se de número quan has d’ingressar 580.000 cuques té molt de mèrit. Un altre ho comprova dos cops, per si de cas. Vull dir que no me la imagino anant a un caixer amb el número apuntat en un tovallonet. Ho devia fer per internet o trucant a una secretària. Però potser no. Són una família tan campetxana i fins i tot punkie...

Només em resta, doncs, menjar-me les meves paraules. Vaig repetir a tort i a dret que no era possible que no sabés res dels negocis bruts del seu marit, el duc. Però ara ho veig diferent. La Cristina no sap res dels negocis del seu marit, ni de res de res en general.

Més continguts de