Publicitat
Publicitat

Obladi-oblada

"Sóc un intrús a tot arreu"

58 anys. Cuina macarrons i no escolta les seves cançons. Li és igual el somni que l'insomni. Li és igual el blanc que el negre. L'alegria que la tristesa. És escèptic i incert.

La mare passa a buscar l'àvia. I juntes em passen a buscar a mi. Carretera i manta. Objectiu: Bescanó. 102 km, 2 hores -al nostre ritme-. Són les 7 de la tarda i el poble està buit; el teatre, tancat i barrat. Truco al mànager del Pla: Bibiana, ¡pero si el concierto era mañana! El cor se'm para. Tota la il·lusió feta un desastre! Sento fúria i follia, quan de cop deixa anar: No hombre no, ¡que era una broma! Respirem i riem. La meva àvia té un riure fenomenal. Llavors s'obre una porta i apareix l'Albert Pla. Faig els honors: Àvia i mare, l'Albert. Albert, l'àvia i la mare. Reparteix petons a les 4 galtes i diu: Molt de gust.

Jo no sóc jo.
Dents desmanegades, pentinat despentinat. Caràcter original, caminar despreocupat. L'Albert és més de treballar i callar, però avui hem quedat per parlar. Encongit i doblegat davant meu, riu. Estàs incòmode? No. Però preferiries no ser-hi? Ni sí, ni no. Me'l miro de prop i penso que té un nas curiosíssim. Som molt pesats els periodistes? És que no sé mai què dir, i llavors llegeixo les coses que dic i penso que no les he dit jo. I doncs, qui les diu? No ho sé, però jo no. A les entrevistes, parla un altre. I riu. I jo també ric. Arronso les espatlles i acluco els ulls.

Angoixa i vergonya.
No parem de riure: Jo, quan ell respon. Ell, quan jo pregunto. Jo, per nerviosisme; ell, per timidesa. És asfixiant la vergonya? Sí. M'agradaria ser una mica més llançadet. Parles poc, però les cançons són molt llargues. Això sí. Per això no cal afegir-hi res més: cantant explico les coses com les vull explicar. Tens bona veu? No! Sóc un desastre. Toques millor que cantes? No! També un desastre! Ballar sí que balles bé, oi? Sí, hi ha molta tècnica en el ball. Ets músic i actor, o actor i músic? Jo sóc un intrús a tot arreu.

El somni i l'insomni.
L'Albert és prim com una orella de gat i escorredís com un peix entre les mans. Obtús i impenetrable. Somies truites? Somio el que puc. Tens algun somni incomplet? Jo no vull fer res, amb la imaginació ja en tinc prou. Tens insomni? Moltes vegades sí. Com s'arregla? Amb un parell de palles. I quan amb això no n'hi ha prou? A vegades el millor és resignar-se, assumir que no dormiràs. Quan ho aconsegueixes, a quin cantó del llit dorms? Quan dormo amb la Judith, a l'esquerra. Quan dormo amb el meu fill, a la dreta. I no dormiu mai tots tres junts? No. Però no som tres, som quatre! Tinc dos fills, un nen i una nena.

La mare i la iaia.
Creixen els minuts, i neixen els capricis: Per cert, tu quants anys tens? 58. I quants anys vols viure? 59. L'any que ve em moriré. De salut bé per això? Sí. Ets esportista? No, però nedo. Jo també! Ah, sí? Doncs quedem un dia per anar a nedar! Com és el teu banyador? Porto tanga. Gorret? Si me'l fan posar, sí. Ulleres? Això sempre. Secs i sense mullar-nos del tot, acabem l'entrevista. Albert, vols fer-me alguna pregunta? No. No t'interessa res? Sense ganes d'ofendre, no. Això sí: m'ha agradat molt que vinguessis amb la teva mare i la teva iaia. I llavors s'estira i em pregunta: creus que ha valgut la pena el viatge? Jo crec que sí. Què dius tu àvia? Que quan l'any 87 el vaig veure en un concert, no em pensava pas que arribaria tan lluny.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT