La jihad de Bin Laden o el gihad de Ben Laden
La grafia dels noms comuns i propis procedents de l'àrab és, ha sigut i serà un pou sense fons de debats erudits. Com diu un amic filòleg: "Amb això sempre ens hi guanyarem la vida". Valorant i tenint en compte l'erudició, els mitjans no hem de perdre de vista que la nostra principal missió és comunicar, fer-nos entendre i -quan informem- intentar que el protagonista sigui sempre què es diu i no pas com es diu.
L'ortografia, quan es fixa, ho ha de tenir en compte tot, però un cop fixada, passa a ser una convenció. I el que dóna força a una con venció és que s'accepti al màxim i no es toqui. No us escalfaré el cap defensant jihad o defensant bin . No en faré cap guerra santa. Reconec que jihad té més d'esforç que de guerra i que amb la g es fa un pas més en la catalanització del nom. També sé que bin és d'influència anglesa i que la RAE diu que el més correcte és Usama Ibn Ladin.
Però també tinc clar que l'erudició no té dret a fer-nos ballar el cap. Per canviar una conve nció calen arguments de molt pes i el màxim consens. L'audiència d'un país mereix que -per respecte, per no desconcertar-la- els mitjans tendim a convergir en una forma. En la llengua de la informació, més important que tenir raó és fer-se entendre. I no hi ajuda gens que un personatge com Bin Laden se'ns presenti amb tants noms. A veure si al final és per això que va costar tant de trobar.
