08/04/2015

El jihadista Andreu

2 min

L’Andreu se’n va anar a dormir sobiranista, però es va llevar jihadista després de les revelacions del ministre Jorge Fernández Díaz. Havia estat votant d’ERC i de la CUP, tenia bona consideració pel president Mas (o a l’inrevés), i havia assistit a totes les concentracions convocades per l’ANC i Òmnium amb motiu de l’Onze de Setembre. Estava convençut de ser un demòcrata que defensava una causa legítima (discutible, si es vol, però legítima), i aquesta convicció li permetia dormir tranquil.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però anava terriblement equivocat. Les seves idees polítiques, segons el ministre de l’Interior de l’actual govern d’Espanya, el connectaven amb el terrorisme islàmic, que té tendència a filmar vídeos amb decapitacions de periodistes i a formular amenaces terribles contra Occident. Com que se suposa que està ben informat i sap de què parla, el ministre Fernández Díaz deu saber què diu quan afirma que el jihadisme té una presència especialment important a Catalunya i quan suggereix que això té alguna cosa a veure amb el procés sobiranista.

L’Andreu va escoltar amb atenció la reacció d’un altre Fernández, de nom David i líder de la CUP, a les paraules del ministre. David Fernàndez es va indignar santament i va afirmar que Jorge Fernández Díaz és un perill públic i que les seves paraules d’ahir mereixen una destitució immediata. Això no succeirà perquè el PP prefereix enfrontar-se a Boko Haram que a un moviment civil com el sobiranisme català, però està bé que Fernàndez (David) exigeixi el cessament de Fernández (Jorge), ni que sigui de manera simbòlica i/o preventiva. Ja hem dit que això no succeirà, perquè de més grosses n’hem sentides de l’actual executiu espanyol i no tan sols no ha dimitit ni s’ha cessat ningú, sinó que s’han refermat en les seves posicions. Quan tot un ministre de l’Interior, com Fernández Díaz, vincula el sobiranisme català amb el terrorisme jihadista he d’entendre que ho fa amb plena tranquil·litat de consciència. Amb la tranquil·litat de consciència que li proporcionen, si més no, els comentaris que intercanvia amb els seus col·legues del consell de ministres dels divendres. Allà no en tenen cap dubte: l’independentisme català és una forma de terrorisme, i com que ETA ja no està tan a mà, recorren al fanatisme islàmic per fabricar una idea de perill. El nacionalisme espanyol és essencialment reactiu, i necessita inventar enemics per justificar la seva pròpia existència.

Mentrestant, l’Andreu se sent confós. Ell només aspirava a votar en un referèndum sobre el futur polític del seu país, i en canvi ha de contemplar com els dirigents polítics que havien de fer-ho possible es barallen com galls dins un galliner, i ha de sentir-se dir jihadista de boca d’un ministre del govern d’Espanya. L’Andreu, comprensiblement, comença a estar-ne fins al capdamunt, per no fer servir una expressió més gruixuda. D’aquí pocs dies, per Sant Jordi, l’Andreu sortirà a comprar un llibre i una rosa, cosa que certificarà la seva condició de fanàtic.

stats