Quan l’actualitat avisa
1. PORTUGAL. L’actualitat ve carregada d’advertències. I la resistència a atendre els senyals que ens arriben és suïcida. Tots els estius tenim la plaga dels incendis. Però a vegades n’hi ha d’especialment tràgics, que es fan més eloqüents. Portugal n’està vivint un de paorós i tot just som al mes de juny. Els ritmes estacionals varien, el clima canvia, i per molt que els científics insisteixen que ja no és imputable només a les forces de la natura, que la mà de l’home ha fet estralls, molts governants i poderosos es resisteixen a afrontar la situació. I és urgent, si no és que ja hem arribat tard. Però estem encadenats a la musiqueta oficial, que ahir encara repetia Rajoy, queixant-se de la radicalitat que s’ha posat de moda a Espanya: cal moderació, “seguir amb el creixement i la creació d’ocupació”, com si amb aquesta frase màgica es resolgués tot.
Com diu el geòleg Charles Frankel: “El creixement incontrolat i el desordre climàtic poden enfonsar la civilització del consum”. La població caurà massivament, les catàstrofes se succeiran i “l’home haurà de trobar un nou equilibri” si vol subsistir. Haurà de fer a la força i en pitjors condicions el que no vol fer per la tradicional incapacitat de veure els perills que semblen llunyans (i ja són aquí). La mandra de canviar els hàbits, la impotència per modificar les dominacions. Els indicadors són clars, a judici dels especialistes. Dominique Bourg assenyala quatre punts en els quals s’han superat “els límits planetaris”: el cicle del carbó, l’erosió de la biodiversitat, la destrucció del sòl amb la desforestació i els fluxos de nitrogen i de fòsfor. I tanmateix no només s’actua al mínim sinó que amb Trump al capdavant el negacionisme triomfa. I l’Acord de París, que es considera clarament insuficient, trontolla. Vivim en un present continu, el futur no existeix.
2. GRAN BRETANYA. Un altre senyal ve de la Gran Bretanya. Si el Brexit va ser el símptoma d’un malestar profund, ara els 79 morts (xifra no definitiva) de la Torre Grenfell de Londres confirmen el que ja se sabia: que els efectes de les devastadores polítiques de reducció dels pressupostos públics i de limitació de l’estat del benestar iniciades als anys 80 estan emergint a la superfície, perquè condemnar els perdedors a la invisibilitat eterna no és possible. Hi ha un moment que les coses rebenten. La radicalitat thatcheriana, seguida amb entusiasme pel convers Tony Blair, deixa un país amb unes infraestructures impròpies, amb uns barris en degradació permanent i amb una enorme dificultat per gestionar la diversitat cultural de la qual havia fet bandera. A vegades els problemes larvats quan comencen a sortir a la llum ho fan en cadena. I per si no n’hi havia prou, arriba un altre senyal d’alarma: la resposta terrorista al terrorisme jihadista. Entrar en la fase de la venjança és el pitjor que podia passar. Per això els governs han de ser extremadament curosos i no especular amb la por ni anatematitzar comunitats senceres. La Gran Bretanya està tocant fons. I és un avís per a tot Europa, de la qual vol marxar.
3. BAC FRANCÈS. Des de fa molts anys tinc el costum de mirar-me les preguntes de filosofia del Bac, l’examen final del batxillerat francès. Aquest any n’hi ha tres que són bon motiu de reflexió per a la nostra actualitat, a les quals em permeto respondre en calent de manera telegràfica: “¿Defensar els seus drets és defensar els seus interessos?” No, si entenem per interessos, com és comú avui, el que s’expressa en termes comptables. És sobretot defensar una idea de les persones i de la manera de reconèixer-les i respectar-les. Per això els drets humans tenen vocació universal.
“¿Tot el que tinc dret a fer és just?” És legal, però no forçosament just. Res pel fet de ser legal es converteix automàticament en just o bo.
“¿Et pots alliberar de la teva cultura?” Mai et trauràs del tot el que has après i viscut de petit, per això diuen que la pàtria és la infància, però fer-se gran és precisament guanyar autonomia, deixar-te inseminar i contaminar per coses noves i saber mirar amb distància crítica les idees rebudes i les veritats compartides.
Aquí queden les preguntes per a qui vulgui donar-hi algunes voltes.
