29/06/2016

El judici al 9-N: absurditat democràtica

2 min

La imatge de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, al banc dels acusats per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014 per a un procés participatiu està més a prop. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a través del magistrat Joan Manel Abril, va desestimar ahir la petició d’arxivament de la causa i va tancar la instrucció d’un cas que, juntament amb Mas, també afecta l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Més enllà dels detalls de la resolució del jutge, el més rellevant en aquest assumpte és la judicialització d’un conflicte polític que s’hauria de dirimir estrictament en el camp de la política. La voluntat de la societat catalana de decidir el seu futur a les urnes segueix rebent cops de porta a través dels tribunals, començant pel que és al capdamunt de l’ordenament jurídic espanyol, el Constitucional. I això porta a l’absurd en què ens trobem: uns polítics escollits democràticament que criden la ciutadania a votar en una consulta sense efectes legals, no vinculant, són perseguits per la justícia. Estem davant d’un sistema democràtic que posa bastons a les rodes a l’expressió democràtica de la gent. Estem davant d’una classe política espanyola que senzillament ha renunciat a buscar una sortida política a la persistent, pacífica i democràtica demanda catalana d’autodeterminar-se.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Pensar que la justícia resoldrà el plet català és una il·lusió. El problema persistirà i tard o d’hora s’haurà d’abordar políticament, a les urnes, amb un vot específic sobre el futur de Catalunya. No sembla, però, que a Espanya hi hagi consciència d’això. Tal com ha anat el resultat del 26-J, més aviat sembla el contrari. De tot plegat la política i la societat catalanes també n’han de treure lliçons: la festa del 9-N va ser una demostració de força cívica i un exemple de participació, però no va ser vinculant. I, pel que ara veiem, pot tenir greus conseqüències personals per als qui van jugar-se-la políticament. La pròxima vegada que toqui fer un pas endavant, hauran de ser molts més els que se la juguin perquè ja no s’hi valdrà una consulta informal. Haurà de ser un referèndum de debò. Caldrà comptar amb un gran aval social i polític, amb una gran determinació democràtica i amb moltes complicitats.

stats