Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Ens jugarem el talent al casino

Imagini que vostè és l'alcalde (o l'alcaldessa) d'un poble de cinc mil habitants dedicat a l'agricultura i la ramaderia i amb una població envellida. De sobte li vénen i li ofereixen instal·lar al seu terme municipal una indústria contaminant, però que generarà molts llocs de treball directes i indirectes, a part d'uns ingressos per a l'Ajuntament que permetran construir un polisportiu, un casal d'avis, fer l'escola nova... Vostè què fa? Més enllà d'ideologies pròximes o allunyades a l'ecologisme, ha de prendre una decisió que, d'entrada, sap que enfrontarà els seus ciutadans i que crearà divisions. Si accepta, donarà feina a la seva gent i riquesa al poble a canvi d'empitjorar-ne la salut. A part que vindrà molta gent de fora que, naturalment, canviarà totalment el teixit social. Si no accepta, veurà com al seu poble cada cop hi ha menys habitants, com tanquen els pocs negocis que queden oberts i com els joves han de marxar a buscar-se la vida fora. Vaja, que si no accepta, vostè està obrint la porta a fer que el futur abandoni el poble. Terrible dilema, oi? Però, en definitiva, l'essència del que vostè s'estarà plantejant és per quin dels dos models de poble opta.

El projecte de casino a l'àrea de Barcelona és això mateix. Què fem, renunciem a milers de llocs de treball en plena crisi o acceptem adaptar unes lleis i unes normatives a gust d'un senyor que ens compra la voluntat a canvi de feina?Ens venem l'ànima o no? Bé, la resposta és la mateixa que en el cas del poble de cinc mil habitants: és el model, estúpid!!! Quan milers de joves estan marxant de Catalunya buscant un futur, ¿l'alternativa que hem d'oferir-los és un megacasino? Doncs tornem a l'argument exposat en un altre article: molt bé, si aquest ha de ser el model, preparem-los per a això. Però aclarim-nos d'una santa vegada. I, mentrestant, preguntem-nos per què només ens ofereixen casinos i no centres d'investigació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT