El 4 de juliol és dimarts
D’ençà de l’anunci de la data i la pregunta, almenys d’aquí fins a l’1 d’octubre als partidaris del referèndum (i encara més als partidaris del sí) no ens queda més que confiar en el Govern, perquè en cas contrari no estarem jugant a res. L’incident del fracàs del concurs per comprar les urnes és lleig i dona peu a tota mena d’especulacions, però s’ha de mirar com això: un incident dels molts que caldrà superar en aquests mesos. Els interrogatoris de la Guàrdia Civil a funcionaris i treballadors públics són una cosa força més greu: són una demostració de força bruta i de joc brut per part d’un govern, el del PP, que no tan sols no té inconvenient a flirtejar amb les formes dels estats de la més dubtosa qualitat democràtica, sinó que se sent com a casa fent-ho. Però d’aquesta mena de comportaments no tan sols en veurem més, sinó que cal esperar que aniran en augment també en duresa al llarg de les pròximes dotze setmanes. Però aquest no és un referèndum acordat amb l’Estat, sinó anunciat (i que es convocarà i se celebrarà) contra l’Estat i la seva legalitat, i el govern d’Espanya s’ha pres seriosament la determinació de complir per fi una promesa: per cada moviment que faci el Procés, ells mouran la seva fitxa. O dues. O unes quantes.
No és cap panorama còmode ni agradable, i segurament per això sembla talment que alguns conciutadans freturen de paciència o senten pruïja d’haver enllestit d’una vegada. Senten que, després de tant de temps, la recta final se’ls fa irresistiblement llarga: els falten explicacions, demanen garanties. Però el Govern ha fixat el 4 de juliol com a data per donar tota mena d’explicacions sobre la part tècnica del referèndum (incloent-hi la pàgina web que els interrogatoris pretenen també impedir que es construeixi), i una altra vegada caldrà fer cas del Govern. Quan es va anunciar, el 4 de juliol semblava llunyà, però en realitat és dimarts que ve.
L’1 d’octubre és d’aquí tres mesos; el 4 de juliol, d’aquí tres dies (bé, tres i mig o quatre, segons l’hora que llegiu això). La immediatesa i la malfiança no tan sols no serveixen per a res de bo, sinó que són la mena de baixes passions que el govern del PP i el seu corifeu mediàtic pretenen atiar, perquè generen confusió i, en conseqüència, irritació i frustració. Seria del tot ingenu esperar o demanar que un referèndum unilateral, i contra un estat com l’espanyol, recorri el mateix itinerari tranquil i segur que segueixen els referèndum acordats i negociats que se celebren en altres democràcies més madures i de millor qualitat. Però això és el que tenim, i el Govern és el primer que se la juga, fins a l’extrem que els seus membres poden ser processats i condemnats, de manera que posar en entredit el seu grau de compromís i el valor de la seva paraula, ara que hem arribat fins aquí, no treu cap a res. Hi haurà urnes, hi haurà voluntaris i hi haurà referèndum amb totes les garanties possibles. I serà d’aquí tres mesos. Just keep calm.
