Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Entre el kubotan i l'armilla

Se'n recorden del kubotan? Sí, home, va estar molt de moda l'any 2007, com aquell qui diu fa quatre dies. O una eternitat, segons com es miri. Encara que pel nom pugui semblar-ho, el kubotan no era un dictador oriental ni una disciplina ayurvèdica, sinó una arma. Concretament, el kubotan era un punxó que solien fer servir, entre altres cossos de policia, els Mossos d'Esquadra, que acostumaven a utilitzar-lo per immobilitzar elements agressius i/o sospitosos i que tenia la peculiaritat de no deixar ferides visibles. El seu ús per part dels Mossos (que es va fer famós a causa dels aldarulls ocasionats per una manifestació okupa, d'aquelles que formaven part del panorama habitual just abans de la crisi) va ser objecte de gran controvèrsia, i hi va haver qui ho va voler veure com un símbol d'una concepció violenta i arbitrària de la tasca dels agents encarregats de mantenir l'ordre públic. Es van gastar paraules gruixudes per tal de denunciar la suposada brutalitat del kubotan: violència feixista, abús de poder, terrorisme policial, conseqüències possiblement letals. El govern tripartit i la seva altament contradictòria conselleria d'Interior en van pagar severament els plats trencats.

Han passat quatre anys, i més o menys els mateixos que el 2007 posaven el crit al cel contra el kubotan, l'hi posen ara per la manca de protecció que pateixen els Mossos, que antany eren criatures de l'avern més malèfic i ara són indefenses víctimes de les retallades del Govern. L'obscur objecte de desig també ha canviat: abans era el kubotan, ara són les armilles de seguretat. Despús-ahir era una armilla que va ser foradada per una bala reglamentària, ahir era un mosso que es va salvar d'una punyalada gràcies a una armilla que s'havia pagat de la seva butxaca, demà qui ho sap. Però el curiós del cas és que els mateixos Mossos que fa uns anys representaven el mal a la Terra, i hi aportaven tortures i malvestats de tota casta, avui són humils servidors de la comunitat que veuen la seva vida en perill a causa de la irresponsabilitat dels dirigents polítics de torn. Resulta que les esquerres feien els ulls grossos amb els Mossos, però que els convergents, en canvi, els maltracten sense misericòrdia. Com quedem, senyors?

En vista d'aquesta allau de coherència, l'única cosa clara és que els Mossos són el cos nacional de policia de Catalunya, és a dir: una realitat que encara resulta difícil de pair per a aquells que voldrien viure al país de Pin i Pon, i una temptació massa suculenta per als demagogs de la mena d'esquerra que s'abriga sota el mantell espès dels sindicats. I una llaminadura intoxicada tant per als consellers d'Interior que volen exercir d'antisistema (Saura) com per als que pretenen presentar-se com a garants implacables de la seguretat ciutadana (Puig). Mentrestant, entre la retòrica del kubotan i la de l'armilla, la policia d'aquest país continua havent de fer la seva feina com la vaca de don Joan Maragall, topant de cap en una i altra soca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT