El lapsus del milhomes
Categoritzar una manifestació d'estudiants amb un terme tan èpic com "l'enemic" denota una indigestió aguda de lectures dels tebeos d' Hazañas bélicas , però el ministre del ram d'Interior, el pròvid Jorge Fernández Díaz, ha preferit declarar que el que li va passar al cap de la policia de València, el senyor Antonio Moreno, va ser que va patir un lapsus linguae . Fernández Díaz devia tenir el dia clàssic, perquè després ho va rematar amb un altre llatinòrum d'aire inequívocament estoic: " Errare humanum est ", va dir als micròfons de Catalunya Ràdio, i els ossos de Sèneca es van remoure en algun lloc de l'eternitat. El titular d'Interior va fer tot el que va poder per surfejar adequadament el tema, i al mateix temps que remarcava la presència dels habituals "grups violents" entre els manifestants, reconeixia que es podia haver produït "algun excés" en les càrregues policials a l'Institut Lluís Vives, i que si de cas el ministeri que ell dirigeix "obrirà una investigació" per aclarir-ho.
En vista del desastre que es va armar a València, el tal Moreno podia estar més que content que el ministre encara hagués sortit a donar-li un cop de mà. Però en lloc d'això va aparèixer davant dels mitjans més estufat que un gall de panses, decidit a posar els punts damunt les is: que a València no hi havia hagut càrregues de cap tipus, i que les conclusions sobre si l'actuació de la policia va ser proporcionada o no havien de fer-la les autoritats judicials. Que és una manera com qualsevol altra de venir a dir que, a ell, el que digui el ministeri de l'Interior, més aviat li rellisca fins més a sota de la panxa. Fa ben fet l'amic Moreno: John Rambo tampoc no es va doblegar mai davant dels polítics, que com tothom sap se l'agafen amb paper de fumar i no poden entendre mai quin ha de ser el comportament d'un mascle alfa davant de l'Enemic. Per il·lustrar un periodista que tenia el poc convenient costum de formular preguntes, Antonio Moreno no va dubtar a posar-li un exemple contundent: "Si tu m'ataques, jo em defenso". Com que el periodista en qüestió devia posar cara de cangueli, Moreno li va dedicar un somriure perdonavides i una matisació: "Bé, només és un exemple".
De tota manera, tot això no deu ser altra cosa que un desafortunat (però comprensible, segons Fernández Díaz) encadenament de lapsus linguae . El cap de la policia valenciana segur que no volia dir totes aquestes coses alarmants, però ja se sap que l'estrès, i el mal costum de sopar favada asturiana, juguen aquestes males passades. Ahir mateix, un altre home de temperament tan moderat com José Mourinho va fer servir el terme "maricons" per referir-se a la UEFA, cosa que diu molt del seu respecte per l'espècie humana en general. Però vaja, segur que no volia dir això, sinó que es va tractar d'un lapsus. El problema, tant en el cas de Mourinho com en el de Moreno, és com acabava la frase de Sèneca: " Errare humanum est, sed perseverare diabolicum ". És a dir, que una cosa és equivocar-se, i l'altra ser un milanot.
