Una legislatura agra amb un govern feble i un PSOE atrapat
La jornada d’ahir del debat d’investidura, avantsala de l’elecció de Mariano Rajoy demà, va donar moltes pistes de com serà aquesta legislatura. La primera cosa que es va evidenciar és que el PP tindrà moltes dificultats per convertir-se en la força conciliadora i dialogant que va prometre Rajoy dimecres. Almenys mentre mantingui un personatge com Rafael Hernando de portaveu. La segona pista és el viacrucis que li espera al PSOE, que ahir va quedar completament desdibuixat en el debat. És cert que els socialistes guanyen temps per reconstruir-se com a formació de govern, però l’abstenció gratuïta els ha deixat en una posició d’extrema debilitat davant la pinça PP-C’s. És sens dubte el pitjor escenari per als socialistes, que podrien haver intentat treure rèdits de l’abstenció i ara, en canvi, es troben atrapats, sense lideratge i entre els dos focs que representen Rajoy i Iglesias. Tots dos són els guanyadors de la jornada, ja que han aconseguit els seus objectius: un serà president i l’altre liderarà l’oposició. El primer se sent còmode entre els passadissos del poder i domina com ningú l’art de pressionar els adversaris fins a doblegar-los, i el segon es valdrà de l’agitació i la seva oratòria inflamada contra el règim del 78 per guanyar terreny a un PSOE debilitat. Tot plegat anticipa una legislatura difícil i agra, amb pocs acords i en què Catalunya es perfila com l’argamassa que unirà el tripartit d’ordre que demà situarà Rajoy a la Moncloa.
Perquè si una cosa va quedar clara ahir és que una majoria clara del Congrés està disposada a barrar el pas a les aspiracions catalanes. Rajoy, amb la col·laboració entusiasta de Ciutadans i del PSOE, es disposa a mantenir-se en el seu immobilisme i a donar com a única resposta al procés català les querelles davant dels tribunals. En aquest sentit, tant Joan Tardà com Francesc Homs van ser cristal·lins: la majoria independentista del Parlament continuarà fent via cap al referèndum i no acatarà les decisions del TC.
La promesa de millorar el sistema de finançament autonòmic, esbossada dimecres per Rajoy, sona com una broma extemporània en ple 2016, quatre anys després de l’inici del procés sobiranista. És només una mostra de la miopia d’un Rajoy que es disposa a governar amb l’aquiescència d’un PSOE desorientat.
