Publicitat
Publicitat

Entre l'esperança i la paciència

La societat basca viu en un compàs d'espera. Ja fa mesos que s'estan posant les bases per trobar una solució a un conflicte que fa massa anys que dura. L'alto el foc d'ETA, la declaració de l'esquerra abertzale a favor de la pau i de la democràcia en què es denuncien totes les violències (incloent-hi explícitament la d'ETA) i la presentació de Sortu, el nou partit abertzale els estatuts del qual sembla que són impecables des del punt de vista de la llei de partits, són proves més que evidents del canvi que s'està produint. És el nou escenari per pacificar i democratitzar el País Basc. És per això que penso que la pau és avui més a prop que fa uns mesos i que la ciutadania basca pot recuperar l'esperança. Tanmateix, aquest optimisme no exclou que encara calgui tenir molta paciència. Al capdavall, queden pendents de resoldre moltes incògnites.

La primera incògnita que caldrà resoldre és com respondran el govern espanyol i els aparells judicials al viratge de l'esquerra abertzale: legalitzaran o no el nou partit polític? L'esquerra abertzale ha fet un llarg procés de reflexió que l'ha portat a prendre la decisió consensuada i unilateral d'emprendre el camí cap a la pau sense demanar res a canvi. D'aquí sorgeix la condemna de la violència i la proposta de reivindicar el dret de decidir pacíficament. I és el millor exercici de democràcia que hauria de tallar en sec la temptació immobilista. Si l'Estat ha repetit una vegada i una altra que només legalitzarà un partit de l'esquerra abertzale quan els promotors condemnin obertament la violència d'ETA, aquí tenen l'oportunitat. Ni el PSOE ni el PP (que en aquesta matèria actuen de manera idèntica) ja no poden agafar-se a aquesta excusa per no fer res. Sortu ha condemnat la violència i per això ni el govern ni els tribunals no tenen cap motiu per impedir-ne la legalització. La llei de partits va ser una iniciativa que buscava parar una part dels independentistes bascos. Després de gairebé nou anys d'aplicació d'aquesta llei, l'Estat i els partits estatistes han aconseguit variar les regles del joc a la política basca. Després de la irrupció de Sortu i del viratge polític que l'acompanya, mantenir l'excepcionalitat seria una mesura antidemocràtica de veritat. Tal com afirmen molts advocats constitucionalistes de prestigi, els estatuts de Sortu compleixen fil per randa els requisits de la llei de partits i, en conseqüència, no hi ha d'haver cap impediment per legalitzar-lo. Si finalment no es fa, arribaré a la conclusió que a l'Estat li preocupa més l'existència d'un fort corrent independentista democràtic que no pas si al País Basc hi ha violència o no.

Vull ser optimista i vull creure, per tant, que l'Estat aprovarà la legalització de Sortu. Ara bé, la qüestió és saber quan es produirà la legalització. L'optimisme no és mai infinit. Tan sols si la legalització és abans de les eleccions municipals podré creure en la bona voluntat del govern espanyol. M'explicaré. La inscripció i la legalització de Sortu s'ha de fer abans de mitjans del mes d'abril, si no m'erro, perquè si no fos així no seria a temps de concórrer en les eleccions municipals del proper 22 de maig. Si la legalització es fa efectiva després del dia de les eleccions, l'engany serà majúscul. Serà el pitjor dels escenaris. L'Estat haurà fet trampa una altra vegada. Sortu esdevindria, certament, un partit legal però sense cap possibilitat de participar en les institucions democràtiques del seu país per una astúcia administrativa. Un engany que afectaria el procés de pau. Rebre una galleda d'aigua freda quan has començat a virar cap a la normalitat no és una bona teràpia. Al contrari. Com han indicat diversos observadors internacionals, encapçalats per Brian Currin, que han ajudat a la reflexió pacificadora dels abertzales, un bon començament del procés de pau implica restablir prèviament la normalitat electoral.

A Catalunya no podem ignorar tot el que està succeint al País Basc. Catalunya sempre s'ha mostrat solidària amb la causa basca i ara no pot girar-s'hi d'esquena. Els moviments vinculats a la defensa de la pau, dels drets humans i dels drets de les nacions han de tornar a ser agents actius en la defensa dels drets civils i nacionals de tots els bascos. Cal dir en veu ben clara i ben alta que l'anormalitat política que viu el País Basc no és pròpia d'un estat democràtic del segle XXI. Quan la violència s'està extingint, cosa que també ha d'alegrar-nos, es tracta d'exigir al govern espanyol que escolti i faci possible la pau de la mateixa manera que ho va fer el govern britànic amb el conflicte nord-irlandès. Cal coratge i decisió. Aquesta condició no és l'única que cal perquè el procés de pau avanci al País Basc, però sí que és fonamental. Només mitjançant la política es garantirà una pau duradora. Paral·lelament, l'esquerra abertzale haurà de complir el seu compromís, la banda terrorista ETA s'haurà de dissoldre i aleshores caldrà afrontar la reparació i la reconciliació entre les víctimes. Esperança i molta paciència, però sense trampes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT