Els límits del consens

Artur Mas ha sacrificat l'abast de les reformes anticrisi en benefici de cert consens entre partits, patronals, sindicats i reconeguts acadèmics. El miniacord de Pedralbes, del qual ha quedat fora un pacte fiscal similar al concert, inclou idees útils però es queda curt. Amb acords tímids no se surt de la crisi. És comprensible que, a l'inici del seu mandat, Mas hagi volgut esquivar fractures sonades i aldarulls socials. I té raó quan diu que "no es pot resoldre tot ni tot al mateix temps". Però tres anys de crua crisi donen molt de si. El diagnòstic dels problemes, començant per l'atur, està fet. Les receptes dels partits i els agents socials per combatre'ls són conegudes, i sovint contradictòries. Construir consensos és un bon punt de partida, però el consens té els seus límits i pot acabar sent paralitzant. Aviat Mas haurà d'arriscar, més enllà de retallar.