La línia vermella de Rivera
El líder de C’s, Albert Rivera, es va aixecar a trenc d’alba i, ensumant l’aire al seu voltant, va detectar la flaire inequívoca d’un debat d’investidura presidencial a Espanya. L’aroma no era gaire agradable, tot sigui dit, perquè, després d’haver superat la barrera psicològica dels 300 dies sense govern i amb l’antecedent de dues temptatives fallides d’investidura -dos sopars de duro en els quals, això sí, Rivera va gaudir del protagonisme que es reserva als convidats que ningú vol tenir a taula però que no queda més remei que suportar-, el nou debat arribava ranci i caducat, i evidentment corromput. En resum, que més que flaire, el que se sentia era una pudor de carronya que tirava d’esquena. Però com a bon animal polític que és, Rivera va decidir interrompre la seva letargia i llançar-se de nou al bosc, a la recerca d’alguna cosa per queixalar.
El problema de Rivera és que a hores d’ara ja deu haver descobert que Pedro Sánchez ja no hi és, que Mariano Rajoy ja no s’enrecorda d’ell i que el PSOE interí capitanejat per Susana Díaz ha ocupat l’espai que fa uns mesos ocupaven els de la formació taronja amb tanta o més energia que ell mateix, l’Arrimadas, en Villegas i en Girauta junts. Quin espai és aquest? Doncs l’espai del pacte kamikaze amb el PP, en què el soci de torn té altíssimes possibilitats de trobar la mort política en l’intent, si bé el PSOE ha millorat la fórmula, perquè ja arriba incondicionalment suïcidat de casa. Rivera, en conseqüència, es troba en la situació dramàtica que ja ningú vol pactar amb ell, per malastruc i perquè no hi ha cap necessitat de pactar res amb C’s, quan el PSOE ofereix el mateix (els suports per a la investidura) no tan sols sense demanar res a canvi, sinó duent a terme al mateix temps una implosió incontrolada que, per la seva violència, ha impressionat fins i tot els dirigents més aguerrits del PP. Aquests sí que en saben i no els llepafils de C’s (en realitat fan servir un altre qualificatiu, que no reproduirem), amb les seves llistes inacabables de mesures reformistes que no hi havia qui se les acabés. Per cert, algú en recorda alguna? -pregunta el portaveu Rafael Hernando abans d’esclatar en una sonora riallada.
Doncs sí, algú encara recorda no una mesura, sinó un punt, només un punt d’aquells sis que Rivera va anunciar a mitjans d’agost en singular roda de premsa a la seu del Congrés, envoltat de la bandera espanyola i l’europea i més inflat que un gall de brega. Qui ho recorda no és altre que en Rivera mateix, i consisteix a crear una comissió parlamentària contra la corrupció i sobre el cas Bárcenas. Llàstima que en això també arriba tard, perquè a Bárcenas ja l’estan jutjant al judici Gürtel, i perquè tothom sap que les comissions parlamentàries són instruments perquè els partits es rentin els draps bruts els uns als altres amb reconeguda diligència. Tot i així, Rivera insisteix que aquesta segueix sent la seva “línia vermella”. ¿Línia vermella per a què? ¿Per imposar condicions al nou govern del PP? La riallada de Rafael Hernando ressona dins la Sierra de Guadarrama.
