Publicitat
Publicitat

La literatura de metro

Al'entrevista que li feien dilluns en aquest diari, Francesc Miralles, autor de títols com El Quart Reich o L'afer Picasso , ens regalava un titular preocupant: "El problema de la novel·la catalana és que és massa elitista". Vaja, home. Tan tranquils que estàvem últimament i ara resulta que la literatura catalana torna a tenir un problema.

Com ja és sabut, la literatura catalana és una de les literatures més desgraciades del món. Cada x temps surt un autor amb talent per a la psicologia que ens explica quin és el problema de les nostres lletres. I jo n'estic contenta, perquè per solucionar un problema el més important és acceptar que el tens. Fa uns anys, el problema eren els lectors, que no estaven preparats per a l'excel·lència d'alguns autors. Ara, pel que sembla, són els autors, que no estan preparats per a la poca excel·lència dels lectors.

De tota manera, i sense ànims de voler amagar el cap sota l'ala, hauríem de saber quines són les lectures de capçalera d'en Miralles. Vull dir que hi ha persones que trobarien elitista qualsevol llibre que no fos el de Les receptes de bolets al·lucinògens de l'àvia Angelina o la biografia de Chiqui Martí. Pel que he llegit a l'ARA, hi ha qui considera que en Miralles és "el Dan Brown català". (Perquè, com és sabut, hi ha "el Dan Brown català", de la mateixa manera que hi ha "la Venècia portuguesa".) I hem d'admetre que Dan Brown és el contrari d'un elitista. A El codi Da Vinci els protagonistes -experts en el Renaixement- es veuen obligats a verificar qui és Miquel Àngel, no fos cas que algun lector no elitista el confongués amb una tortuga Ninja o amb el barbut de La Trinca. En tot cas, en Miralles juga amb avantatge a l'hora de no ser elitista. Hi ha dotzenes de llibres i de pel·lícules que es diuen, com el seu, El Quart Reich .

No sé si l'autor percep el mateix problema en altres literatures, o només l'ha detectat en la nostra. No sé si troba elitistes (i per tant, problemàtics) autors com Nabokov, Juan Benet, Ian McEwan, Marguerite Duras o Dostoievski. Potser a ell la qüestió de l'elitisme només li sembla un problema en la literatura catalana, i en les altres ja li està bé que els elitistes i els bàsics convisquin en harmonia als prestatges de les llibreries.

I tampoc no sé si en Miralles només troba problemàtic que hi hagi literatura elitista perquè ell es dedica a escriure, o si també troba problemàtic que hi hagi bars elitistes, restaurants elitistes, emissores de ràdio elitistes i botigues de discos elitistes. Jo no vaig a segons quin bar perquè no vull prendre cubalitro , no escolto segons quina emissora de ràdio perquè no vull sentir Amaral i no compro cedés en segons quina botiga (només vaig a Disco 100) perquè em molesta que David Bisbal tingui secció pròpia i Robert Wyatt no en tingui. Potser hauré de demanar una beca d'Atenció a la Diversitat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT