Un lladre que confessa
Al final Jaume Matas ha cantat aquest dijous com una almeja, i prego als severs correctors de l’ARA que em permetin la castellanada, perquè els delinqüents canten com almejas i no com cloïsses. Això sí, quan tenen un càrrec públic acostumen a aferrar-s’hi com ho fan les pegellides a les roques. Em ve al cap el cas d’una directora general valenciana a qui se li recomanava que abandonés el seu distingit lloc després que l’haguessin pescat in fraganti practicant allò que suaument podem qualificar com a irregularitats, i que va replicar: “No puc dimitir, la figa m’ha fet ventosa a la cadira”.
Jaume Matas va portar la seva ventosa fins als EUA, concretament a la consultora Pricewaterhouse, des d’on algun dia ens hauran d’explicar per quin motiu varen contractar com a assessor a corre-cuita l’expresident balear i no el meu gos, que s’expressa millor que Matas en diversos idiomes i amb més elegància. Potser hi té a veure una ONG anomenada Corona Espanyola, amb la qual Jaume Matas tenia certs negocis que aquest mateix dijous ha confessat davant del jutge, i que passaven per l’entesa personal amb un cert Iñaki Urdangarin, sota el presumpte beneplàcit de Joan Carles de Borbó i del PP. Matas ha reconegut en instància judicial que aquests pactes tèrbols havien costat als ciutadans de les Balears un mínim de tres-cents mil euros, i s'ha quedat tan tranquil com quan va convocar una roda de premsa a la Colònia de Sant Jordi, sud de Mallorca, per celebrar que la justícia només li havia imposat, en aquell moment, una condemna de nou mesos de presó, que per a un president autonòmic del PP, i exministre, deu ser un tribut honorari.
A aquestes altures, i després del que hem vist a les Balears, al País Valencià o a la Comunitat de Madrid, em sembla que no és cosa presumpta, ans una certesa llampant, que hem estat governats per una colla de lladres que es diu PP. No passa res, només faltaria; posats a ser robats, que els autors del robatori siguin de casa, que sempre és més reconfortant. Ara bé, també se m’acut que si jo fos no ja militant, sinó un simple votant del PP, em costaria una mica sortir cada dia al carrer sense que em caigués la cara de vergonya. No tothom pot presumir d’haver donat suport a una banda d’estafadors que han podrit sistemàticament les institucions públiques que sufraguem entre tots.
Als jutjats de Palma no ha passat res, tret que un lladre convicte i ara també confés ha admès davant del jutge que s’havia rigut dels seus governats a la cara, en col·laboració amb la casa reial espanyola, un lloc on s’acostumen a disparar les bales, sigui contra un elefant, contra un germà o contra el propi peu, en enèsimes demostracions de clarividència. Jaume Matas encara va tenir sort que no li fotessin un tret, i ara intenta alleujar els seus problemes davant de la justícia explicant que va contractar Iñaki Urdangarin de forma irregular. Crida l’atenció que el susdit PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, s’esforci per formar govern a la Moncloa. Potser val la pena recordar que el mateix Rajoy va prometre que volia fer amb Espanya el que Jaume Matas havia fet amb les Balears, i a fe que possiblement aquesta és l’única promesa que ha acomplert.
