Les llàgrimes d’Amancio Ortega al ‘TN’
Divendres el TN vespre recollia la notícia que part dels cent cinquanta mil treballadors de l’imperi Inditex havien felicitat el vuitantè aniversari de l’amo, Amancio Ortega, en un vídeo molt alegre. La filla de l’empresari havia organitzat el xou, que recollia l’eufòria i la devoció dels treballadors pel segon home més ric del món. Toni Cruanyes es feia ressò de l’esdeveniment: “Fins i tot se li van escapar algunes llàgrimes, al magnat del tèxtil, que normalment és poc amic de les càmeres”, deia. Pobre Amancio. Cruanyes especificava que es tractava d’un vídeo “gravat privadament per l’empresa”. Només faltaria.
El que sorprenia és que després el TN piqués com un lluç a l’hora d’emetre aquest espot flagrant de l’imperi d’Amancio Ortega. No és casual que aquesta felicitació “privada” hagi fet el salt als mitjans públics. Milers de treballadors apareixen rient, cantant, ballant i aplaudint al pas de l’empresari i en honor a ell. Una mena de videoclip per rendir acatament i homenatge al seu amo. En realitat, no deixa de ser una operació de neteja d’imatge per escenificar i publicitar l’enorme nivell de satisfacció que presumptament els treballadors tenen amb l’empresa, que fins i tot fan coreografies per agrair-li el lloc de treball. Si fa uns mesos, Évole a La Sexta posava en evidència els mètodes d’Inditex d’explotació dels treballadors, el sistema de comandes abusiu a les cosidores, els salaris baixos i la manca d’escrúpols de l’empresa a l’hora de posar pressió als empleats, ara de cop i volta apareix un vídeo de la mateixa empresa que retrata amb tot luxe de recursos mediàtics tot el contrari: el benestar dels treballadors, els seus índexs elevats de felicitat amb l’empresa i la seva estima a l’amo. I, a la vegada, els milers de famílies que són alimentats gràcies als llocs de treball que genera a tot el món.
Què aporta al TN aquesta informació? Una curiositat empresarial, però sobretot sucumbir a l’estratègia d’autobombo i contribuir a la neteja d’imatge del magnat del tèxtil, orquestrada per la seva filla. La presència de càmeres i l’ambiciós treball de producció delaten que la celebració d’aniversari estava planificada per ser difosa a través dels mitjans de comunicació. Quedar-se amb l’anècdota de les seves llàgrimes emocionades és, a sobre, carrincló. No sortien ballant en el vídeo els treballadors subcontractats que té a la Xina, l’Índia, el Pakistan o Cambodja. Potser plorava per això, perquè hi faltaven els treballadors explotats gràcies als quals ell pot ser el segon home més ric del planeta.
