El lampista no en té (tota) la culpa

Divendres, després del consell de ministres, va sortir Soraya Sáenz de Santamaría a dir-nos que s'ha acabat el bròquil amb això del frau fiscal. Que fins ara sí, però que ara ens preparem perquè s'ha acabat tanta tonteria. El missatge va sonar-me a justificació de l'amnistia fiscal. Allò de: heu estat dolents i us hem perdonat com a forma de posar un ratlla que ara sí que ja no podreu creuar mai més. No dubto de la bona fe de la mesura, però no puc evitar preguntar-me si la senyora vicepresidenta recorda que som llatins i mediterranis. Ei, no, com per situar la cosa, oi?

I per reforçar el seu discurs, Sáenz de Santamaría va afegir: "S'ha acabat allò de les factures amb IVA i sense IVA", que era una forma de dir a la societat que la culpa del frau fiscal és del lampista de la cantonada que ve a casa perquè ens vessa la cisterna del vàter. El problema és que, justament l'endemà, el nostre diari publicava que els autònoms (els lampistes de l' amb IVA o sense ) generen un 8,6% del diner negre. I la resta? Doncs les pimes en generen un 17% i les grans fortunes i les gran empreses... només el 72%. ¿I això són molts o pocs diners?, em pregunta ara vostè. Bé, amb un frau semblant a la mitjana europea, l'estat espanyol ingressaria cada any 50.000 milions d'euros addicionals, un descens del dèficit públic de l'actual 8,91% al 4,28%. I situats al nivell de França, serien 80.000 milions més. Per tant, el 72% d'aquests 80.000 milions es perden a les butxaques dels "poderosos" (com diria Joan Herrera), però el gobierno culpa el senyor que ens arregla la cisterna. I és lògic, perquè són una colla d'estafadors, no com la família Botín, que, pagant uns humils 200 milions d'euros, van regularitzar uns comptes despistats a Suïssa. Res, un raconet que els havia passat per alt i que tampoc devia ser tant si el van resoldre amb només 200 milions. I fins i tot potser els tenien a la cisterna del vàter...