07/04/2012

La lliçó del motorista

2 min

Dani Pedrosa ha declarat que els últims dies de la seva vida han estat "molt durs", després que dilluns l'arrestessin per haver intentat treure's el títol de patró de iot a base de copiar a l'examen: " Señor Pedrosa, que le veo ". Es veu que, en aquest país d'espavilats, existeixen fins i tot trames creades expressament per adulterar les proves de capità d'embarcació: si no tens temps per estudiar (la moto, ja se sap, és molt absorbent) i et vols treure el títol per la via ràpida, només cal que abonis uns diners a una gent amable que et proveiran d'un discret micròfon (un pinganillu , per dir-ho en la terminologia ad hoc ) que es col·loca darrere l'orella a fi que ells s'encarreguin de fer-te saber les respostes correctes. Mal aconsellat per uns amics massa de la broma, el bo d'en Pedrosa es va apuntar al tema sense saber que la Guàrdia Civil estava investigant el cas, i va ser detingut in fraganti juntament amb altres vint estudiants de la sopa. Dura lex, sed lex.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

De seguida va venir l'acte de fe del motorista, que va consistir a declarar als mitjans que se sentia "molt penedit" del seu comportament, del qual havia extret "una lliçó", i que es preparava per disputar la seva propera carrera "amb els mateixos nervis" que quan era un principiant. És a dir, tot molt bonic però perfectament hipòcrita i sobrer.

Hipòcrita perquè, si no l'haguessin enxampat, és obvi que Pedrosa mai no s'hauria penedit del seu comportament ni n'hauria extret cap lliçó, sinó que, ben al contrari, n'estaria més que satisfet (mira que bé, estalviar-se un tràmit tan embafador com un examen per poder gaudir del seu iot) i no n'hauria extret cap més lliçó que aquella que diu que pagant, sant Pere canta. I sobrer perquè, en realitat, del que faci o deixi de fer un esportista en la seva vida privada realment no n'hem de fer res. I no n'hem de fer res perquè ni ens interessa, ni ens importa, ni tenim dret a esperar-ne res que ens hagi d'il·luminar el camí de les nostres pròpies vides.

Mai he entès per quines cinc-centes tanta gent sobreentén que els esportistes han de tenir comportaments exemplars en les seves vides, que serveixin de model per a les criatures i tal. Més aviat al contrari: pel poc que en sabem, el món de l'esport (des del futbol fins a les motos, des de la Fórmula 1 fins a la boxa, des del ciclisme fins a la petanca) és tan donat a la corrupció o més que qualsevol altre: la política, les finances, les subhastes d'art o la moda, tant és. Però, per algun motiu que se m'escapa, el personal insisteix que els mateixos que es dediquen a batre rècords en una o altra disciplina també tinguin cura de l'educació moral de la canalla. No, home, no: els esportistes que es dediquin a l'esport, que prou feina i massa que els proporciona (i, si algun d'ells trenca la llei, que caigui en mans de la policia i/o de la justícia, com qualsevol altre conciutadà). I pel que fa als models de comportament, què tal si les criatures els trobessin en els seus propis pares i mares?

stats