Publicitat
Publicitat

La lliçó (i la presó) de Massachusetts

Henry Thoreau (1817-1862) és un dels senyors més famosos que ha donat Massachusetts. Forma part del panteó d'herois nord-americans canonitzats per la Universitat de Nova York. Nascut, igual que el seu amic i filòsof Ralph Emerson, a la ciutat de Concord, que aleshores no arribava als 5.000 habitants, Thoreau va estudiar a Harvard i és conegut sobretot per l'assaig breu La desobediència civil (ed. Proteus), escrit a partir de la seva experiència quan el 1846 es va negar a pagar impostos en protesta per la guerra contra Mèxic i per l'esclavisme. Des del 4 de juliol del 1845 vivia aïllat en un bosc, a la cabana que ell mateix s'havia construït. Es va passar dos anys, dos mesos i dos dies en plena natura, meditant, a la zona del Walden Pond, una llacuna a menys de dos quilòmetres de la seva família i amics. Anys després narraria aquell període a Walden (1854), a mig camí entre el dietari d'un aventurer, l'apunt naturalista i l'esborrany filosòfic. La utopia de ciència-ficció Walden dos , de B.F. Skinner, està inspirada en aquella obra.

Thoreau, que també era poeta, està considerat el pare de l'ètica ambientalista i de la desobediència civil, així com un dels pioners del pacifisme. No és estrany, doncs, que influís decisivament en personalitats contemporànies com Lev Tosltoi i Mahatma Gandhi. I posteriorment en Martin Luther King. L'eco del seu pensament encara ressona i ara mateix té algun interès pràctic per a nosaltres, homes del segle XXI.

Thoreau és l'essència del liberalisme i el puritanisme nord-americans. Situa la llibertat de l'individu per damunt de tot, sobretot de l'estat i fins i tot de qualsevol forma de govern, que només accepta com un mal menor. Més que la igualtat, a la base del seu rebuig de l'esclavisme hi ha la defensa de la llibertat individual. Situa el respecte a la natura, creació divina, per sobre de l'egoisme dels homes. És, doncs, una mena de liberal, cristià, progressista i ecologista. Un Al Gore decimonònic. "Els governs mostren com poden abusar fàcilment dels homes, fins i tot com poden els homes abusar dels mateixos governs pel seu propi benefici". Com a comerciant i fabricant de llapis, ho tenia clar: "El comerç i els negocis, si no fossin elàstics com la goma índia, mai haurien aconseguit saltar els obstacles que els legisladors contínuament estan posant en el seu camí".

D'aquest influent Thoreau de Massachusetts en podem treure algunes lliçons, els catalans. El president Mas i els seus assessors se l'haurien de llegir per carregar-se de raons quan toqui forçar la Hisenda pròpia. "Les lleis injustes existeixen", afirma categòricament. "Si un miler de persones no paguessin la seva declaració d'impostos aquest any, no seria una mesura ni violenta ni sagnant". "Tinc tantes ganes de ser un bon veí com de ser un mal súbdit", afegeix. "Simplement vull rebutjar la lleialtat a l'estat. [...] En realitat, declaro la guerra a l'estat amb discreció, a la meva manera". Va acabar a la presó, esclar: "El lloc adequat avui en dia, l'únic lloc que ha proporcionat Massachusetts als seus esperits més lliures i menys pessimistes, és a les seves presons".

La segona lliçó ja us la imagineu: Thoreau representa l'altra cara de la moneda d'Adelson. Tots dos beuen de l'individualisme i del respecte al negoci privat, però Thoreau parteix d'una ètica individual a prova de bomba i d'una respectuosa admiració per la natura. "Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament, enfrontar-me només als fets essencials de la vida, i veure si podia aprendre el que ella té per ensenyar, no fos cas que quan m'anés a morir descobrís que no havia viscut". M'agradaria imaginar Thoreau al delta del Llobregat, assegut enmig dels aiguamolls, incitant-nos a la desobediència pacífica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT