Les lliçons dels millors de la selectivitat de l’any 2007
L’estiu del 2007 l’economia semblava que no havia de parar de créixer mai, però en realitat estava a punt d’esclatar la crisi financera mundial i, de retruc, la bombolla immobiliària gegant que havia convertit Espanya en el paradís del totxo. L’ARA ha volgut saber què va passar amb els millors estudiants de la selectivitat d’aquell any, aquells que van estudiar la carrera enmig de la pitjor crisi econòmica en dècades i veient com es taponaven les sortides professionals somiades. I després de parlar amb l’Alexandra, la Berta i el Jaume la conclusió és que el talent sempre s’acaba obrint pas, fins i tot en les pitjors circumstàncies.
En alguns casos, com el de l’Alexandra Garcia, la solució va ser anar a estudiar a fora. Ella va poder fer-ho a Harvard amb una beca de La Caixa, on va fer un màster en dret penal internacional, i reconeix que aquella experiència li va permetre enriquir-se per la quantitat i varietat de punts de vista que hi va trobar. A còpia d’esforç i amb un expedient acadèmic brillant, ja havia pogut fer tota la carrera a Esade amb una beca. Però és que les notes que va obtenir a Harvard li van permetre fer pràctiques al Tribunal de l’Haia. Ara prepara oposicions per convertir-se en fiscal.
L’experiència del Jaume Fàbrega és una mica diferent. Va ser estudiant la carrera que va descobrir la seva veritable passió, el màrqueting, i també el seu esperit emprenedor. Lamenta que per culpa de la crisi va trigar a trobar una feina que li agradés, però va ser la constància el que li ha permès treballar en diferents empreses i estar preparat per complir el seu somni: crear un projecte pel seu compte.
Finalment, el de la Berta Cusó també és un cas paradigmàtic. Després d’estudiar arquitectura, i en plena crisi, va decidir marxar fora: a Nova York i a Berlín. Ho va fer en condicions precàries, confiant només en el seu talent i capacitat de sacrifici, i se n’ha sortit. Tot i que reconeix que s’enyora de Barcelona.
Són tres històries diferents però que ens ensenyen que amb talent, capacitat de sacrifici i valentia per assumir nous reptes, es poden vèncer totes les dificultats, i sortir-se’n fins i tot enmig d’una crisi econòmica. Una societat que vulgui progressar ha de fer seus aquests valors i apostar per la meritocràcia com a sistema per construir un futur millor.
