Publicitat
Publicitat

Les llistes del 2012

L'any passat els pronòstics varen fallar estrepitosament. Ningú va saber intuir el que s'estava coent al món àrab i milers de joves i no tan joves, tots valents i arriscats, van donar una lliçó pràctica de geopolítica. El món del gener del 2012 és millor que el de fa un any. Això no vol dir, ni de bon tros, que sigui més còmode o més estable.

Enguany, per evitar riscos, he optat per una fórmula conservadora per preveure el futur immediat. Exclou les sorpreses i les anàlisis agosarades. La revista Foreign Policy (FP) acaba de confeccionar dues llistes. La primera, dels vuit països i una regió que es veuran més afectats pel declivi del poder global americà. La segona, dels vint estats on hi haurà eleccions.

El 6 de novembre sabrem si Barack Obama se substituirà a ell mateix en l'elecció més important del món. És d'hora per predir-ho, però després del que passà ahir a Iowa, acumula punts. El rival serà més fàcil per a ell com més dividit continuï el Partit Republicà. El quasi empat entre el representant encobert del Tea Party i l'aspirant a candidat de l'ala moderada fan que Obama sigui el beneficiari d'unes primàries en què no pintava res.

Però sigui qui sigui el guanyador de les presidencials, no podrà aturar el declivi de la preeminència americana ni la transferència de poder cap als grans països emergents. Això, sobretot, afectarà estats molt dèbils que han viscut aixoplugats sota l'ala de Washington o que l'activisme americà ha evitat que fossin políticament absorbits per veïns més poderosos o que es desintegressin en el caos.

Val la pena analitzar la primera llista de FP : Bielorússia, Ucraïna, Geòrgia, Taiwan, Corea del Sud, l'Afganistan, el Pakistan i Israel amb tota la regió del Pròxim Orient. Els dos primers tenen tots els números per consolidar-se en l'àrea de control de Rússia, interessada com està a mantenir el control de les rutes energètiques cap Europa. Com que també vol accedir a les del Caucas i del Caspi, la resistència de Geòrgia depèn bàsicament de la gestió política que faran els EUA de la seva influència en aquesta regió. El futur de Corea del Sud i Taiwan, sempre al punt de mira de la Xina, encara depèn més clarament de Washington.

En aquesta llista de dependents destaca el paquet Af-Pak, una denominació que els pakistanesos detesten, malgrat que ningú posa en qüestió que comparteixen més desafiaments conjunts que esperances per separat. Per acabar, el declivi nord-americà es notarà, per bé i per mal, en tota la regió del Pròxim Orient. Aquest any s'ha provat que la Casa Blanca és incapaç d'imposar-se al govern israelià i no hi ha cap senyal que això canviï. El 2011 ha adquirit dinàmiques pròpies, insospitades i estimulades per actors nous, com la capacitat mobilitzadora dels mitjans de comunicació. Probablement la pregunta més inquietant de totes encara no té resposta. Què farà Washington si Israel opta per donar una lliçó al règim iranià, que precisament ha començat l'any de la manera més provocadora possible?

L'altra llista, la dels processos electorals, és variada i tenim tot l'any per analitzar-la cas per cas. Només n'esmentaré casos destacats. Hi ha sàtrapes que hauran d'enginyar-se-les per seguir al poder, com ara un dels degans entre els dictadors africans, Robert Mugabe. Amb 87 anys i al poder des del 1980, voldria fer les eleccions presidencials com més aviat millor, ara que encara està en condicions de fer campanya electoral. El 2011 ha esbandit força dictadors i per tant semblaria que té els dies comptats, però encara donarà maldecaps a l'oposició, que està mig comprada dins d'una pseudocoalició governamental. A l'Àfrica s'haurà de vigilar el cas del Senegal, amb fort impacte a l'Àfrica Occidental, font d'estabilitat o de caos regional, amb conseqüències migratòries significatives.

A part dels EUA, a Amèrica destaquen les eleccions a Mèxic i a Veneçuela. El president Calderón, malgrat que encapçala el G-20 enguany, ho té cru, mentre que Hugo Chávez ha de guanyar la partida al càncer i a les urnes. Molt significatives seran les de Rússia al març, en què Putin ja ha començat a veure les orelles al llop, i molt complexes les que tindran lloc en els escenaris postrevolucionaris d'Egipte, Líbia i el Iemen. A Europa Alemanya estarà tranquil·la des del punt de vista electoral, però el futur de Sarkozy penja d'un fil, amb presidencials i legislatives de l'abril al juny.

Malauradament, en una de les eleccions cabdals de l'any la gent no votarà: del 18e congrés del Partit Comunista Xinès, previst per a la tardor, en sorgiran els líders de la Xina de la propera dècada. Set dels nou membres plegaran, inclosos l'actual president i el primer ministre. D'aquesta peça crucial de la llista del 2012 en dependrà bona part del planeta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT