El lloc de treball com a bé escàs

Ahir publicàvem una curiosa història del nostre corresponsal a Alemanya Isaac Lluch. Una petita ciutat a prop de Stuttgart on de cop i volta havien quedat colgats per milers de currículums i visites personals de portuguesos a la recerca de feina. La culpa? Un reportatge en què una periodista descrivia aquest indret com un lloc on hi havia pau, felicitat, bona gent, escola gratuïta i, sobretot, llocs de treball disponibles molt ben pagats. Només un 3,4% d'atur i una oficina d'ocupació eficient. Era la mateixa ciutat la que havia convidat periodistes perquè necessitava omplir algunes places, però se'ls va escapar de les mans, perquè allà hi viuen 37.000 persones i van rebre 13.000 currículums. És evident que en aquests temps el somni d'una quantitat ingent de feines és capaç de generar atacs d'eufòria. També ahir es va saber que una dona havia fet una estafa a Barcelona: prometia llocs de treball molt ben pagats a Dubai, i cobrava als incauts que la creien per traduir-los els currículums. Són un malentès i un engany que tenen en comú el mateix motor: el lloc de treball com a bé escàs, i donar per fet que les oportunitats obliguen a fer les maletes. Les estafes retraten els temps que es viuen, i en èpoques de més bonança qui pretenia enganyar oferia diner fàcil, gangues en electrodomèstics, números de loteria premiats... El 2012, enlluerna qui ofereix feina.