La lluita contra les escoles gueto ha d’involucrar tota la societat
El 24 de novembre del 2016 l’ARA Comarques Gironines va publicar un interessant reportatge sobre l’escola La Farga de Salt, que es trobava que per primer cop en la història del centre no hi havia cap alumne d’origen català entre els seus 382 estudiants, des de P3 a sisè de primària. Tots sense excepció eren fills de persones immigrades, i els pares eren els primers a expressar al diari el seu disgust pel fet que els seus nens no poguessin jugar i relacionar-se amb nens d’aquí. Al mes de juliol, el Síndic de Greuges ja va alertar en un informe presentat al Parlament de l’alta segregació que patien les escoles i els instituts catalans, i va reclamar als grups polítics mesures per erradicar les “escoles gueto”. Doncs bé, ahir es va començar a posar fil a l’agulla.
La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va anunciar, després d’una reunió amb Rafael Ribó, la comunitat educativa i els grups parlamentaris, canvis en el procés de preinscripció en aquesta direcció. En primer lloc, i ja de cara al curs 2018-19, s’anul·len els punts complementaris per malaltia digestiva crònica, que s’havien convertit en una font de frau. D’altra banda, es podran donar punts complementaris a famílies autòctones per facilitar la seva entrada en centres amb molta immigració, per intentar equilibrar així l’origen de la població escolar.
La via d’incentivar les famílies autòctones, sense coartar la seva llibertat, és un pas en la bona direcció, però encara és necessari fer-ne d’altres. La clau perquè les famílies d’aquí es decideixin a portar els seus fills a escoles amb molts immigrants és que tinguin la convicció que són centres més ben qualificats, amb un professorat ben preparat i motivat i projectes pedagògics avançats. La Generalitat ha de convertir les anomenades escoles d’alta complexitat en centres mimats, on es reuneixin les millors condicions, materials i humanes, per educar les criatures. La lluita contra la segregació no pot ser la causa d’un grapat de famílies conscienciades sinó que ha d’involucrar la societat en el seu conjunt, dels barris més rics als més pobres, des de l’escola privada i concertada fins a la pública. Tothom, també la comunitat immigrada, ha de posar el seu gra de sorra perquè l’escola sigui el veritable garant de la convivència i la igualtat d’oportunitats. Ens hi juguem el nostre futur com a país.
