La lluita contra l'incivisme i el frau als trens
La lluita contra l'incivisme s'està erigint com un dels grans cavalls de batalla en l'àmbit dels mitjans de transport públic, especialment als trens. Afortunadament, ens trobem davant del despertar d'una consciència col·lectiva que ens confirma que cal aturar i posar límits a tots aquells actes que atempten contra el benestar dels passatgers, ja sigui en el manteniment del bon estat de les infraestructures com en el respecte per la resta de passatgers durant el trajecte. Dins d'aquests capítols hi hem d'incloure, evidentment, un fet tan bàsic i evident com és el pagament del bitllet.
El frau en el transport públic és una de les xacres que les empreses gestores hem d'arrossegar i combatre des de diferents fronts. No deixa de ser una gran falta de civisme no voler pagar per un servei que sustentem entre tots els ciutadans i que al cap de l'any suposa una despesa importantíssima que recau sobre les arques públiques. Sembla un fet ben fàcil d'entendre: entre tots paguem un servei que podem utilitzar el conjunt dels ciutadans en bones condicions. Però sembla que hi ha un grup reduït d'usuaris a qui els costa d'entendre el concepte i que s'han instal·lat en comportaments contraris al civisme que reclamem.
El ventall d'actes incívics és vastíssim. Diàriament rebem queixes per comportaments indignes d'una societat que vol presumir de moderna com la nostra. I això què implica? Uns costos desorbitats, costos que se sufraguen amb diners públics. Cada vegada que algú deixa de pagar un bitllet, llença un paper al terra de l'andana, fa malbé un vidre o pinta un grafiti fa que una part dels diners destinats a millores del servei s'hagin de desviar a reparar aquests desperfectes. I així fins a 5 milions d'euros a l'any. Tenim 2.689 càmeres de televisió i intèrfons, tenim agents de seguretat, agents d'estació i interventors en totes les estacions que vetllen per una seguretat preventiva continuada.
El nostre índex d'eficàcia és del 78% a l'hora d'atrapar persones que han comès actes de vandalisme (agressions, robatoris, apedregades), però no oblidem que l'índex d'incidents és de 7,1 per cada milió de viatges (fins a l'agost del 2011), mentre que el total de l'any 2004 era de 2,3. No es tracta ara d'aclaparar els lectors amb una pluja de xifres, però sí que cal explicar què fem i com ho fem. Com a empresa pública del govern de la Generalitat tenim l'obligació de donar a conèixer quines iniciatives impulsem i hem de ser conseqüents, perquè tenim una responsabilitat social: combatre el mal comú de les actituds antisocials.
No hem d'oblidar que hi ha un altre mal que no es repara amb diners, que és el comportament lesiu des del punt de vista de la convivència. No cedir el seient a les persones amb prioritat, no respectar el torn d'entrada i de sortida dels cotxes, seure a les plataformes, escoltar la música a tot volum i sense auriculars... Això no costa diners però erosiona la qualitat d'un servei públic que sempre ha estat referent al nostre país.
Som molt conscients que el problema de l'incivisme no es limita al transport públic, sinó que és un fet transversal. I és amb aquesta mateixa transversalitat que l'hem de combatre, amb la participació de tots els implicats. Operadors, forces policials, magistrats, jutges, professors universitaris i societat civil, tots hi tenim el nostre paper. És un repte al qual ja estem responent amb grups de treball multidisciplinaris que es reuneixen regularment, amb plena consciència del problema i afrontant-lo sense ambigüitats.
I què hem de fer després? En la lluita de l'incivisme cal treballar a dos nivells: d'una banda, en prevenció i en sensibilització i, de l'altra, quan la pedagogia queda curta davant de la manca d'enteniment d'uns quants, establint normes i i sancions severes.
FGC treballa amb diferents opcions per penalitzar els comportaments lesius per a la comunitat. Tenim clar que per tenir èxit en els nostres objectius cal una revisió del sistema jurídic actual. Per això hem comptat amb la participació de representants destacats del món acadèmic i jurídic, els quals coincideixen a recordar els drets que tenen les empreses operadores a no deixar entrar els autors de comportaments antisocials a les seves instal·lacions. Estem parlant d'allunyament, de no deixar que els vàndals, aquelles persones que erosionen i fan malbé un servei com el nostre, puguin utilitzar reiteradament un bé comú que no respecten, i reincidir.
A més de les mesures dràstiques cenyides al sistema jurídic estem treballant en nous mètodes per detectar infraccions i els infractors. Una de les més innovadores és la possibilitat de denunciar actes vandàlics al moment mitjançant smartphones . Volem desenvolupar camins ràpids i alternatius als tradicionals per obrir el ventall de possibilitats i que cap d'aquests comportaments antisocials quedi impune.
No tenim la vareta màgica per solucionar el problema de l'incivisme, però des de la nostra situació d'empresa pública amb responsabilitat social sí que fem tot allò que està al nostre abast perquè el civisme imperi tant dins com fora de les nostres instal·lacions.
