Publicitat
Publicitat

El 0,7% i la lluita contra la pobresa

La societat catalana té un entramat d'ONGs socials molt més poderós i divers que el de la resta d'Espanya: 7.500 ONG socials, que representen una quarta part del total d'entitats del Tercer Sector Social a Espanya, amb 100.000 professionals, 425.000 voluntaris, 1,7 milions de beneficiaris i una activitat econòmica que suposa el 2,8% del PIB català. I Catalunya també té un índex de pobresa molt alt, del 19,9%.

Amb tantes necessitats socials i alhora tantes ONG disposades a donar-hi resposta, no és just ni raonable que, dels diners que els ciutadans de Catalunya aportem a través de la casella del 0,7% de l'IRPF per a fins socials, l'Estat només ens en retorni pràcticament la meitat. Perquè els catalans aportem el 25% del que es recapta per aquest concepte a tot l'Estat, i en canvi només en rebem, any rere any, el 14%. Hi aportem 52 milions, i les ONG socials catalanes només en rebem 29. Això vol dir que cada any 23 milions d'euros no retornen.

Des de Catalunya, des de les autonomies i des de les ONG socials es lluita més i millor contra la pobresa que no des del govern de l'Estat. I això no ho diem només les ONG socials, sinó també el Tribunal Suprem, que fa poc ha donat la raó a la Generalitat en aquest tema. La seva sentència, clara i inequívoca, obre un nou escenari en un objectiu reivindicat per la Taula del Tercer Sector des del nostre moment fundacional: la territorialització dels fons del 0,7% de l'IRPF, atenent a les competències exclusives de la Generalitat en l'àmbit de les polítiques socials.

La sentència del Suprem ha provocat, d'una banda, una lògica inquietud al conjunt del Tercer Sector Social espanyol, perquè implica canvis importants en l'arquitectura de finançament del sector. Ens cal un nou model més coherent amb l'Espanya de les autonomies, i que doni millor resposta a la diversitat i l'amplitud que té el teixit d'ONG socials de tot l'Estat. I, de l'altra, la sentència ha generat unes il·lògiques declaracions del govern de l'Estat en què han fet públic que faran els canvis d'ordres i de normatives que calguin per tal que tot segueixi igual. El darrer a dir-ho ha estat el mateix president Rajoy aquest dimarts passat al Congrés, segons el qual "no és raonable territorialitzar el 0,7% de l'IRPF" i, per tant, no ho faran malgrat les recents sentències judicials en aquest sentit. Aquesta negativa a respectar les competències autonòmiques en polítiques socials engendrarà probablement una nova demanada del Govern, i es repetirà així una situació inacabable en què se'ns nega a la pràctica el que se'ns ha reconegut per la via judicial. Aquest dijous ens hem reunit amb el president Artur Mas per valorar la situació i l'estratègia a seguir, i el president ens ha reiterat que la Generalitat persistirà en aquesta reivindicació fins al final.

Perquè com va dir el conseller Mas-Colell fa unes setmanes, el conflicte del 0,7% de l'IRPF és un "microexemple" molt il·lustratiu de la injustícia fiscal general que pateix Catalunya. El 0,7% és un conflicte paradigmàtic des de molts punts de vista: 1) els tribunals s'han pronunciat, però el govern de l'Estat no preveu complir la sentència; 2) Catalunya es qui més recapta, però a qui menys se li retorna; 3) a Catalunya també hi ha molta pobresa: un de cada cinc catalans és pobre, i un de cada quatre infants també, però per al govern central sembla que només hi hagi pobresa en altres territoris de l'Estat; 4) s'entrecreuen interessos i el resultat és un debat ple de falsedats que afebleix el Tercer Sector Social.

El debat no és sobre si a Catalunya som o no solidaris: els catalans som els contribuents de l'Estat que més marquem la casella del 0,7% de l'IRPF per a fins socials, més de 10 punts per sobre de la mitjana. El debat tampoc no és identitari. Aquestes i altres qüestions ens aparten del debat veritable, del debat que hauria de dur-nos a obrir la porta, per primera vegada, a un nou model de gestió dels fons socials del 0,7% de l'IRPF.

En aquest nou model ningú no hi haurà de sortir perdent. No podem seguir instal·lats en la dicotomia "jo guanyo / tu perds". Enredats en aquesta teranyina, la distribució d'aquests fons no ha tingut fins avui tota la transparència que seria exigible. Amb un nou model només hi ha de sortir guanyant l'eficiència i la proximitat en la lluita contra la pobresa. I també el compromís dels contribuents, que aportaríem, amb més coneixement i més convenciment, més recursos dels nostres impostos per a la tasca altruista que duen a terme les ONG socials.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT