Publicitat
Publicitat

Molt lluny de la postguerra

La recessió econòmica que viu Catalunya ha incrementat de manera excepcional la necessitat d'ajudes a les persones en situacions de vulnerabilitat extrema. Les entitats de l'anomenat tercer sector -la Taula del Tercer Sector Social en té 4.000 d'associades- viuen moments difícils perquè els ajuts públics que rebien estan amenaçats per les estretors pressupostàries del Govern i per la incertesa sobre el futur de les obres socials de les caixes catalanes. Al nostre país, la solidaritat, en lloc de néixer d'un compromís personal, l'hem confiada principalment a les subvencions públiques. I ara acabem de descobrir que l'administració pública, que paguem entre tots, ja no és la bóta de sant Ferriol que havíem imaginat.

fa pocs dies els responsablesde la Taula es van expressar en termes desesperats en advertir que Catalunya s'enfronta a un "desafiament humanitari sense precedents". El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, fins i tot va dir que "la situació actual només és comparable amb la postguerra". I per aquesta raó presentaven una campanya amb l'eslògan "Donem el millor de nosaltres", que apel·la a la generositat individual. Però, paradoxalment, en lloc d'insistir en la importància del compromís ètic personal, segons totes les cròniques, la presentació de la campanya es va basar a seguir exigint subvencions al Govern. La presidenta de la Taula, Àngels Guiteras, recorrent a un alarmista "ara o mai", va assegurar que les polítiques socials s'han de posar davant de les polítiques econòmiques perquè "l'absència de polítiques contra la pobresa ens pot convertir en un país pobre".

naturalment, em faig càrrecde l'angoixa que viuen aquestes entitats. Però tot i el risc de ser malentès i de rebre l'amonestació de les ànimes caritatives -entre les quals, d'altra banda, m'agradaria ser comptat- he de dir que trobo decebedor el missatge que van transmetre. Donada la gravetat de les circumstàncies, la Taula del Tercer Sector Social podria haver anunciat un gir molt més ambiciós i, d'altra banda, més realista: reconèixer que durant massa temps s'havien repenjat en la comoditat dels pressupostos públics i que ara anirien a buscar la solidaritat en la responsabilitat directa dels ciutadans.

i és que dir que les polítiquessocials han d'anar davant de les econòmiques és posar el carro davant dels bous. Sense unes finances públiques sanejades, com es poden fer polítiques socials? Amb aquest discurs, que sembla no haver entès la magnitud de la tragèdia, en lloc d'estimular la solidaritat, es desincentiva. La campanya hauria guanyat credibilitat si la Taula hagués fet una mica d'autocrítica per dir-nos, per exemple, si la mateixa existència de 4.000 associacions és o no causa d'ineficiència, o si ja tenen un pla estratègic a punt per respondre als nous temps.

ara bé, de tot plegat,trobo especialment censurable que es comparés la situació actual amb la de la postguerra. Només cal parlar amb els que la poden recordar per adonar-se que s'han passat de frenada. La comparació, en primer lloc, ofèn l'experiència dels que la van patir de veritat i desdibuixa una memòria històrica que ens hauria d'allunyar de tota temptació de guerra civil. I, en segon lloc, afavoreix un alarmisme que no contribueix de cap manera a entendre les dificultats del present i menys a plantar-hi cara. Estic segur que la Taula pot trobar millors camins per convidar-nos a un compromís solidari a l'altura de les dramàtiques situacions que ells mateixos atenen amb tanta generositat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT