Publicitat
Publicitat

I ara l'objectiu és que Kenya sigui Kènia

Vèiem ahir com el DIEC havia passat de Zimbabwe a Zimbàbue en el lògic esforç de catalanitzar ortogràficament els principals topònims del món. I sembla que la mateixa lògica ens hauria de portar de Kenya a Kènia . Però això no s'ha fet per una raó que trobo tan poc sòlida que és gairebé anecdòtica: que al centre de la grafia anglesa hi ha ny i que ny co incideix amb el dígraf que en català fem servir per a la nasal palatal. La lectura catalana d'una grafia encara per catalanitzar hauria in duït a pronunciar Kenya com penya .

Però l'anglès fa servir ny per reproduir la ena seguida de i de la pronúncia original i, per tant, Kenya s'hauria d'assemblar a vènia . La Kenya francesa i la Quénia portuguesa, llengües que també tenen el so nasal palatal, es llegeixen amb la ena i la i semiconsonant. Cap llengua de cultura diu Kenya amb enya. I no sembla que el que es podria considerar un error de lectura sigui motiu suficient per convertir el català en una excepció.

L'ÉsAdir ho veu així i a TV3 ja es diu i s'escriu Kènia i kenià. No falten, però, els que troben que és "acastellanat" escriure Kènia. Respon una mica a l'actitud provinciana de confondre el castellà amb la cultura universal. En tot cas, seria bo que la decisió definitiva es prengués amb amplitud de mires. I, si no us he convençut, almenys ara tindreu més clar quin és l'origen de la vacil·lació en la grafia i la pronúncia d'aquest preciós país africà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT