Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El luxe de malaguanyar talent

Ahir parlava de la generació d'arquitectes que després de deu anys treballant i en un moment dolç professional quedaven aturats i sovint obligats a marxar a l'estranger. Aviat en farem un reportatge, extensiu a advocats i altres oficis. Alguns comentaris dels que sempre milloren l'article em van oferir matisos optimistes en dues línies. Destacant que hi ha joves arquitectes d'aquí que triomfen internacionalment, i aclarint que marxar a fora sovint és molt positiu per a la formació. Subscric els dos matisos, però no arreglen el problema endèmic de la generació dels 35 anys. Que treballar a l'estranger enriqueix és evident i cada cop més natural. Que els molt bons o molt espavilats se'n surten, ja ho sabem. El nostre és a més un país que genera genis espontanis, i en moltes disciplines apareix de tant en tant, com un bolet, algú que nomenen "millor del món" i és català. Però un país a la recerca d'un model productiu de futur ha de saber crear xarxes, fonaments i oportunitats internes, i no pot malaguanyar talent ni gent formada. Hem de saber coordinar millor estudis amb oportunitats reals. Abordar de debò l'atur de col·lectius sense perspectives de millorar. En casos individuals aplaudim l'oportunitat de viatjar i l'estímul que ens fa ser més creatius per sobreviure a la crisi. Però com a país calen models que permetin tirar endavant al màxim nombre de professionals, genis a banda.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT