24/03/2012

La fi del malson del capità Artur Mas

1 min

Després de l'inevitable i esglaiador acord de pressupostos amb el PP, ha vingut l'inevitable i esglaiador acord per a la Corporació... i així anar fent fins a l'inevitable i esglaiador desacord per al pacte fiscal. No ho dic jo, això, ho creuen els assistents al congrés de CDC: el 65% opinen que el president Mas no se'n sortirà, amb el pacte fiscal. ¿Però i ell, realment, què creu? Deia Kafka: "Si evito la gent no és pas per viure tranquil, sinó per morir tranquil". Si Mas retarda el xoc, no és per viure ni morir tranquil, sinó per sentir-se a punt per quan arribi l'esglaiadora i inevitable hora.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A vegades, el complicat exercici del poder, sumat a la trepidant onada de la realitat, t'arrosega. El pactisme català és, a més, una poderosa mar de fons que empeny amb força atàvica, monòtona i constant, i que està feta d'una matèria sensible: sentiments, interessos i pors, fins i tot algun sincer somni hispànic. Un dia, però, arribarà la tempesta i, en acabat, el capità es llevarà a la platja, damunt la sorra humida marcada per dibuixos indesxifrables; els cants de sirena de l'encantadora Alícia s'hauran esfumat sota les aigües.

Aquell matí, esparracat i exhaust, tindrà tanmateix un regust de victòria. Serà com obrir els ulls a un món serè. De cop, el capità Mas podrà triar el vell somni d'un nou destí, d'una pàtria lleugera, que es deixi estimar, sensual, oscil·lant. Se sentirà sol, però s'haurà alliberat del malson de la realitat que l'empresonava. I descobrirà que la mar respira calma.

stats