El malson de l’heroïna torna altre cop als carrers de Barcelona

Enmig d’un conflicte d’alta intensitat com el que es viu entre Catalunya i Espanya, als nostres carrers i places hi continuen passant coses que com a país hem d’afrontar. I una d’elles és el preocupant retorn d’una autèntica plaga com és el consum d’heroïna fora del circuit del sistema sanitari, és a dir, de les narcosales, per traslladar-se a pisos i habitatges de determinades zones de Barcelona, com ara el barri del Raval. L’Ajuntament va revelar ahir que en els mesos d’estiu s’han recollit al carrer unes 2.000 xeringues mensuals, el doble que un mes normal. La raó és que els toxicòmans estan sortint dels equipaments públics de venipunció, com la Sala Baluard, al mateix Raval, i estan consumint en pisos ocupats per narcotraficants, els anomenats narcopisos, que tanta alarma social han provocat entre els veïns, que ja fa temps que estan en peu de guerra.

Aquest retorn de l’heroïna als carrers de Barcelona té unes conseqüències nefastes, no només pels problemes de convivència que provoca als veïns, que han de suportar com es degrada el seu entorn, sinó també perquè té riscos sanitaris elevats. El consum d’heroïna sense control sanitari augmenta el risc de contagi de malalties i també de sobredosi.

Aquest panorama recorda massa la devastació que van provocar les drogues als anys 80 i 90, i cal tallar-lo d’arrel. Tot i que les dades de l’Ajuntament mostren que no hi ha un augment del consum, el fet que sigui cada cop més visible i en pitjors condicions augmenta la seva incidència en la ciutat.

Les sales de venipunció es van obrir a Barcelona l’any 2004 enmig d’una gran polèmica i han demostrat la seva eficàcia. En aquests espais els toxicòmans poden punxar-se amb la supervisió d’un metge, que, a més, té la missió de propiciar la seva inclusió en els programes de desintoxicació. Més d’una dècada més tard cal tornar a prendre decisions, potser impopulars però que al final es demostrin útils. Si ara cal canviar el concepte i convertir-les en instal·lacions mòbils per acostar-se allà on hi ha els toxicòmans, doncs s’ha d’estudiar i fer pedagogia entre els veïns. L’obligació de l’administració és donar una resposta als veïns del Raval, i vetllar per la salut dels toxicòmans, que són la baula feble del gran negoci del narcotràfic.