Publicitat
Publicitat

La delació com a sistema

L’Ajuntament convida a delatar els veïns que creguem que lloguen il·legalment el seu pis a turistes. I si l'acusació és falsa?

He rebut una carta de l’Ajuntament de Barcelona en la qual se’m convida a delatar els veïns que jo cregui que estan llogant il·legalment el seu pis a turistes. Literalment, la carta diu: “Us sol·licitem que ens faciliteu informació si creieu que a la vostra finca hi ha un habitatge d’ús turístic il·legal”. La carta explica que la legislació catalana és molt garantista amb els propietaris dels habitatges, i per poder iniciar la tramitació d’un cessament d’activitat il·legal en un pis cal trobar-hi dues vegades turistes amb un contracte de lloguer inferior a 31 dies. Això justifica que es reclami la col·laboració de la població per informar els serveis d’inspecció de l’Ajuntament. La carta dóna un número de telèfon i la possibilitat d’omplir un formulari web per fer arribar la informació. El formulari és molt simple: hi deixes unes dades i dónes la informació. No cal aportar cap prova. Senzillament deixes la informació sobre les presumptes irregularitats. De fet, una de les caselles indica quina mena de situacions poden generar la sospita: soroll a l’interior del pis, inseguretat, brutícia o incivisme a l’escala i, fins i tot, soroll de timbres. A l’encapçalament del formulari web s’indica que també serveix per notificar molèsties per soroll o aldarulls, però que en aquest cas és millor que n’informis el 092 en el moment en què es produeixin, de manera que admeten implícitament que a qui correspon actuar és als poders públics d’acord amb la certesa que s’està infringint la llei.

A la Barcelona en Comú que alguns somnien, ¿cal incitar a delatar els altres en lloc de fomentar el diàleg amb el veí del costat?

Cal actuar contra la il·legalitat, cal actuar amb mesures estructurals i tàctiques contra la proliferació dels pisos turístics il·legals. No estic gens d’acord, però, amb el fet que l’administració convidi a acusar sense proves. En el fons, ella mateixa es delata quan diu que en casos de sorolls o d’aldarulls, els mateixos que hauríem de tenir en compte per delatar d’acord amb la sospita de l’existència de pisos turístics il·legals, el millor és fer servir el telèfon 092, és a dir, el de la policia. Esclar que quan un truca a la policia, el que ha de fer és aportar alguna mena d’evidència perquè actuï, cosa que no passa quan es tracta de trucar al telèfon gratuït de delació de possibles pisos turístics, ni quan un omple el formulari web tot just comentat: n’hi ha prou dient que se senten sorolls de timbres.

L’acusació sense proves, la construcció de relats per acusar persones i sotmetre-les a inspecció d’acord amb indicis, acabarà obligant el presumpte acusat a demostrar la seva innocència. A la carta hi ha un punt clau, en el qual en comptes de parlar de si tens la certesa que el pis és il·legal, que vol dir que ho pots demostrar amb proves, parla de “si creus”... És aquest creure el que veritablement delata la mentalitat que s’amaga darrere dels que han concebut aquesta comunicació. Per a ells n’hi ha prou creient-ho, perquè un ciutadà en delati un altre, sense cap altra exigència.

Què passa si la delació és falsa? Què passa si els indicis que fan creure que hi ha un pis il·legal són subjectius? Què passa si malgrat tot s’inicien tràmits d’inspecció d’acord amb sospites infundades? Quin nivell de protecció s’ofereix al delatat? Com se li retorna l’honor a la comunitat a la qual pertany després que es comprovi que la delació era infundada? He estat buscant a la pàgina del formulari web respostes a aquestes preguntes, per a mi òbvies. No les he trobades.

El respecte a la llei no pot estar basat en la por, sinó en la confiança

No cal apel·lar a l’estat de dret, ni al dret a la preservació de l’honor. Em sembla que n’hi ha prou apel·lant al sentit comú: a l’estat modern, democràtic, lliure, cadascú ha de fer la seva feina. La delació sense proves concloents correspon a altres règims, a mentalitats que malauradament han manat durant molts anys al nostre país, i en altres no tan lluny de nosaltres. Ara no és el moment de recordar com l’anarquisme, el comunisme i el franquisme es van servir de la delació entre veïns per instaurar sistemes de control de la població, sistemes clientelars que escapaven de la tutela dels poders públics. No és el moment de recordar el sistema de control establert basant-se en la delació a les Repúbliques populars del temps de la Guerra Freda, basat en gran part en la delació sense proves.

A la Barcelona en Comú que alguns somnien, ¿cal incitar a la delació dels altres en lloc de fomentar el diàleg amb el veí del costat?

És el moment de recordar que les societats lliures avancen basant-se en la confiança. El respecte a la llei no pot estar basat en la por, sinó en la confiança, que també té a veure amb el fet que l’administració no descarregui en la ciutadania la seva responsabilitat. És precisament el garantisme de què parla negativament la carta el que em tranquil·litza, perquè em protegeix de l’arbitrarietat dels que ideològicament pensen que només ells tenen la raó.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT