A mata-degolla
La presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, va fer broma fa uns dies a través del seu compte de Twitter sobre uns tuits que demanaven que els diputats d’Esquerra Republicana al Congrés de Madrid, Joan Tardà i Gabriel Rufián, fossin degollats. Déu n’hi do, Carina Mejías, no t’hi poses per poca cosa. Podem tenir totes les discrepàncies ideològiques que calgui, però fer broma sobre que li tallin el coll a algú perquè no et cau bé és com una mica massa bèstia. De fet, fins i tot jo mateix he tingut alguna vegada discrepàncies amb el diputat Joan Tardà, i al diputat Gabriel Rufián no el conec més que de trobar-nos fa uns dies en un acte públic a Vilafranca del Penedés, però voto fermament perquè conservin els seus caps damunt les espatlles. També que sigui així per a la senyora Carina Mejías, no en faltaria d’altra. En democràcia, sens dubte el millor que pot passar és que tothom mantingui el cap allà on toca, i que no entrem en episodis de degolladisses més propis d’un corral d’aviram que no pas d’un debat polític que, per acabar-ho de rematar, es produeix a través de les xarxes socials i, per extensió, davant de tota la ciutadania.
Ara bé, hi ha dues coses a dir. No sé què s’havia pres la senyora Mejías quan es va expressar en aquests termes tan poc exemplars, però limitar-se a demanar la seva dimissió, com va fer el cap de files d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, em sembla poca cosa. Caldria no només una dimissió, sinó també una censura pública que deixés ben clar que la senyora Carina Mejías no hauria de tornar a ocupar un càrrec polític mai més en la seva vida.
No acaba aquí la cosa. La mateixa sort hauria de córrer el seu cap de files, Albert Rivera, que en ser preguntat per aquesta escalfada tuitera de la seva companya Carina Mejías, es limita a enfangar-se en excuses de mal pagador dient que ell no en sap res i que tot plegat no té més importància. Doncs miri, senyor Albert Rivera, en aquest cas les excuses no són admissibles. Vivim en un món en què malauradament les decapitacions i els talls al coll formen part d’una realitat tan macabra com quotidiana. I hi ha una segona cosa a comentar, i és que el partit que vostè encapçala, senyor Albert Rivera, no és més que una versió domèstica del que a Europa coneixem tradicionalment com a extrema dreta, que es caracteritza per comportaments grollers o directament amenaçadors com el que ha tingut la senyora Carina Mejías amb els diputats Joan Tardà i Gabriel Rufián. No amagui més l’ou i digui-ho d’una vegada, senyor Albert Rivera: vostè i el seu partit, per moltes aspiracions de govern que tinguin i per moltes invocacions a la moderació que facin, no són res més que el que sempre hem conegut com una colla de fatxes. Aquí ningú ha de degollar ningú, i aquesta mena d’expressions són senzillament inacceptables.
